13 d’abr. 2019

La gran lliçó del petit llibre sobre Kubala, ara reeditat

El fet d'assistir ahir divendres a Figueres a la resurrecció del llibret de Manuel Ibáñez Escofet sobre el futbolista Kubala, publicat el 1962 i reeditat ara per l’editorial Cal.lígraf, em va semblar més important que moltes de les presentacions de best-sellers que proliferen aquests dies previs a Sant Jordi. Els llibres tenen una vida curtíssima a les llibreries i entre el públic lector, només s’escapen de la regla un reduït grapat de clàssics. També se n’escapen petites però colossals excepcions com aquesta biografia popular de l’ídol futbolístic, escrita per un mestre de periodistes. El pròleg del també periodista Josep M. Sòria a la nova edició dóna la clau de la importància del llibret. La primera edició del 1962 només aspirava a ser una
normalització divulgativa del periodisme escrit en català, a cavall de la popularitat de Kubala. Es va convertir en més que això.
He rellegit el llibre amb devoció renovada. M’ha fet reviure les meves visites a l’oracle del poblet empordanès de Capmany, vull dir Manuel Ibáñez Escofet un cop jubilat del fragor de dirigir El Correo Catalán, Tele/exprés i La Vanguardia. A la seva casa habilitada a l’antiga escola de pàrvuls, repetia la millor lliçó del personatge que odiava ser tractat de mestre, malgrat l’evidència de ser-ho.
Proclamava, amb aquella severitat entremaliada que solia posar a les seves proverbials contundències: “El periodista ha de tenir tres qualitats: passió per escriure, curiositat i humilitat!”. Li havia sentit dir tantes vegades, que si no ho hagués repetit l’hauria trobat caduc, i això el seu estil de seductor paternal no ho hauria consentit.
El treball reeditat sobre Kubala té l’encert d’afegir alguns articles suplementaris d’Ibáñez Escofet, perquè la seva producció articulista conté joies literàries en la mateixa proporció o més que els seus llibres, per exemple el reportatge “La Costa Brava a l’hivern” publicat al setmanari Tele/estel o la conferència virgiliana que va llegir al III Seminari d’Enologia de Vilafranca del Penedès sobre l’antiga vinya del seu avi a Roses.
Avui el periodisme es fa d’una altra manera i a Capmany el vi té una altra qualitat. Però hi ha velles lliçons que enriqueixen amb el pas del temps. Manuel Ibáñez Escofet va morir el desembre del 1990, tres anys després de la jubilació administrativa. Aleshores Josep M. Sòria ja va recordar a La Vanguardia: “Deia que per ser periodista calen tres condicions: curiositat universal, l’ànsia per comunicar i humilitat”.
Dels tres requisits que ens inculcava, la curiositat i la passió són les més fàcils. La humilitat és la més valuosa en els temps que corren.

0 comentaris:

Publica un comentari