7 d’oct. 2019

La nova plaça d’Anna Lizaran i el record de la seva bella Helena

Després de les obres de remodelació davant de l’Estació del Nord barcelonina, ha estat batejada amb el nom de l'actriu Anna Lizaran una nova raconada de la plaça de Fort Pienc, entre els carrers Sicília, Ribes i Ali Bei. La carrera de la Lizaran va ser extensa, però per algun caprici de la memòria la recordo especialment en el paper protagonista de l’adaptació teatral de l’opereta de Jacques Offenbach La bella Helena, presentada el 1979 al Teatre Lliure de Gràcia amb un repartiment de luxe, escenografia de Fabià Puigserver (que té uns jardins dedicats al seu nom al carrer Lleida) i música en viu. Les petites dimensions de la sala, l’escenografia a peu pla i el caràcter jocós de l’obra permetien apreciar de molt a prop el lluïment dels actors, començant per
la protagonista. Els moviments de la cua de lluentons dels vestits d’època Segon Imperi francès, la volada de les capes i les túniques tocaven materialment els espectadors de primera fila com jo.
A aquella obra Anna Lizaran va estar radiant, enjogassada, mordaç. Lluïa talment com la bella Helena de la llegenda clàssica. No es devia a la proximitat. També m’ho va semblar a altres papers en escenaris a la italiana més distants, però en aquest havia de fer de diva fins a l’exageració operística i li va saber treure tot el profit.
Quan passo per la raconada de la plaça que ara porta el seu nom, tant si la travesso de dret sense aturar-me com si sec uns instants als bancs públics que hi han instal.lat, intento aplicar la seva riallada a l’indret per enriquir-lo i gaudir-ne. La projecció del llegat de les millors artistes i alguns racons urbans tenen aquestes coses. Amb la col.laboració de la memòria, viva com la sang.

0 comentaris:

Publica un comentari