9 de març 2020

Camps de concentració de refugiats: Argelers 1939, Lesbos 2020

La crueltat inhumana de l’acollida de la nova onada de refugiats procedents de la guerra de Síria al camp de concentració de l’illa grega de Lesbos i la decisió de tancar-los les fronteres de la Unió Europea recorda en alguns aspectes allò que el nostre país va viure en carn pròpia el 1939 als camps de concentració de refugiats republicans a les platges nues d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès el ple mes de febrer, sense cap instal.lació d’acollida durant les primeres setmanes. Més de 200.000 civils i 250.000 soldats que van dirigir-se aquells dies a la frontera del Pirineu català per fugir de l’avanç de les tropes franquistes la van trobar tancada.
Van haver d’esperar al ras, després d’una retirada a peu que els havia posat severament a prova. Finalment, la rebuda del país de la “”Llibertat, Igualtat, Fraternitat” va ser gèlida, carregada de desdeny, degradant per als que creien entrar a territori amic i s’hi van veure tractats com a bestiar, malgrat ser ciutadans civils i soldats regulars d’un govern democràtic reconegut per la comunitat internacional. La duresa de la rebuda francesa va assolir el seu objectiu: tres quartes parts d’aquells refugiats ja havien estat empesos a retornar a Espanya a finals del 1939.
La diferència amb els actuals refugiats de la guerra de Síria és que fa nou anys que dura. De moment ha costat 400.000 morts i 5 milions d’exiliats, dels quals la Unió Europea (principalment Alemanya) n’ha acollit fins ara un milió. No en vol acceptar més.
El suport militar de Moscou i Teheran al president sirià Baixar al-Àssad no ha estat suficient fins ara perquè s’imposi. Qualsevol conflicte al Pròxim Orient es troba vinculat als rics jaciments de petroli que Occident necessita. A l’Orient mediterrani les guerres regionals es veuen atiades per interessos exteriors, mentre el radicalisme islàmic arrela al terreny abonat de les humiliacions socioeconòmiques. El colonialisme ha devorat els recursos dels països àrabs i ha inoculat la corrupció a les elits governants.
Com a resultat, el camp més extens de refugiats sirians a l’illa grega de Lesbos amuntega en aquests moments 20.000 persones en condicions infrahumanes i sense perspectiva d’acollida. Tal com ja va fer el govern francès del 1939, es tracta d’empènye’ls retornar al país d’origen, sigui quina sigui la repressió i la depuració que els hi esperi. "La història no es repeteix, però rima", diu la frase atribuïda a Mark Twain.

0 comentaris:

Publica un comentari