12 de març 2020

Una copa de conyac a casa de l’erudit Pep Vila, a Palol d’Onyar

Ahir vaig rebre una invitació indeclinable de Quim Curbet a través de les pantalletes que actualment marquen el nostre ritme de vida: “Diu en Pep Vila d’anar a dinar a cal Ferrer Vell de Palol d’Onyar i després fer un conyac a casa seva”. M’hi vaig apuntar d’immediat, per la passejada a Palol (pertany al municipi gironí de Quart, suma 500 habitants i un castell deshabitat) i encara més per l’hospitalitat de l’erudit Pep Vila, historiador de la literatura, investigador als arxius dels temes més apassionants i autor d’un Bocavulvari eròtic de la llengua catalana reeditat el 2012, al qual recull set-cents anys de paraules relatives al sexe i l'erotisme,
com una set biològica o una sensibilitat palatal.
Pep Vila comparteix el mateix nom i cognom amb un actor de teatre, un corredor de ral.lis i un cantant valencià, però per a mi no hi ha confusió: el meu és l’autor del Bocavulvari i d’altres petites joies extretes dels papers vells, per exemple el llibre La memòria sota el mar. El naufragi de l’Annunziata i la Gran Pelikana en aigües del Cap de Creus el diumenge 22 de març del 1654 (a la foto adjunta mostrem aquests dos llibres seus). Com a bon erudit independent, sense nòmina a la tribuna oficial, és un magnífic conversador, sobretot a propòsit de la passió pels sabers suposadament inútils que ens uneixen i ens esbargeixen. 
A més a més, ahir feia un migdia de sol radiant que comunicava a la pell i a les neurones el gust fresc de la trobada, el color viu del raval gironí, la passió d’existir de la sociabilitat, la dolcesa secreta del desplaçament, la possessió il.lusòria de les estones compartides i el refús dels instints solitaris, ja siguin vocacionals o bé confinats per la força de les circumstàncies. 
Pep Vila té un aire felí que encaixa amb el seu pensament belluguet, dintre del qual alterna les idees rectilínies i les ondulants, les que lliguen i també les que no lliguen amb la versió oficial sobre el pes de les coses. Això proporciona a la conversa una lubricitat justa, escumosa, civilitzada, d’un encant plàcid i deliciós, intencionat i suggestiu. 
Vam passar revista als nostres interessos suposadament inútils i Quim Curbet ens va retratar, fins que l’hora del rellotge ens va fer plegar sense més pròrrogues. Per tancar la conversa, vam convenir que només falten vuit dies per l’equinocci de primavera, i això ens va semblar un dels temes més importants.

1 comentari:

  1. Enhorabona! Heu sortit molt bé a la foto. Realment en Pep és un gran personatge, un estudiós dels temes i els papers més inversemblants. Records.

    ResponSuprimeix