14 de març 2020

La frase d’arrencada d’El quadern gris: “Com que hi ha tanta grip”...

“1918, 8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”. Aquesta primera frase d’arrencada amb què Josep Pla obria el dietari El quadern gris s'ha repetit els últims dies a les xarxes socials fins a extrems enfadosos, però alhora revela l’extraordinària difusió que manté la seva obra. Ara sabem que aquella primera anotació d’El quadern gris no és certa, que la clausura de la Universitat de Barcelona per la grip es va produir set mesos més tard, que aquell dietari prové d’una manipulació literària d’allò que presenta com a real i que li convenia fer encaixar la data amb la del seu vint-i-un aniversari per una qüestió de fil argumental. El text no deriva, com pretenia Pla, d’un quadern de joventut, sinó d’una inconfessada reelaboració molt posterior, amb nombrosos afegits de llibres i articles precedents. En publicar-se el 1966, el professor Antoni Comas es va adonar de seguida que es tractava “d’un dietari que suposem reelaborat”. Van haver de passar quasi vint anys abans que Joaquim Molas (successor de Comas a la
càtedra de Literatura Catalana a la UB) l’estudiés i reiterés que es tractava d’un fals dietari de joventut elaborat per força posteriorment. Van haver de passar deu anys més abans que Xavier Pla no publiqués el 1997 l’autèntic “quadern gris”, la llibreta d’anotacions de joventut. Les pàgines manuscrites del jove Pla apareixien acarades amb la transcripció mecanogràfica feta per facilitar-ne la lectura.
La qüestió de fons que plantejava l’edició facsímil no era la supressió per censura o autocensura de les al.lusions al sexe o l’alcohol en el llibre definitiu, sinó la comprovació que el dietari de joventut tenia una qualitat literària sens dubte balbucejant, però més autèntica i atractiva que no la dissolució dintre d’altres textos inserits per l’autor arran de la redacció que va decidir donar-li el 1966. En definitiva, El quadern gris més bo era l’inèdit, aquell que Pla va voler “enriquir” amb l’enèsima de les seves operacions de “retalla i enganxa”.
La frase d’arrencada s’ha fet cèlebre, sense necessitat de ser veritat. La primera frase d’alguns llibres es converteix de vegades en un detonant reconegut, igual com les primeres notes d’algunes simfonies evoquen amb claredat immediata tot allò que vindrà a continuació. És el cas de “Digueu-me Ismael” (Moby Dick), “Durant molt temps me’n vaig anar al llit ben d’hora” (A la recerca del temps perdut), “Totes les famílies felices s’assemblen, cada família infeliç ho és a la seva manera” (Anna Karenina) o “Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo” (Cien años de soledad).
N’hi ha una altra: “1918, 8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”. D'aquesta manera Josep Pla emprenia el repte balzacià de compondre en prosa periodística i dietarista, en comptes de fer-ho a través de la novel.la, la Comèdia humana del seu país i el seu segle amb una perspectiva quotidiana, un lèxic despullat, una coloració grisa, un to volgudament menor, un punt de vista inclinat al cinisme i la mordacitat, capaç de destil.lar un dels edificis més importants de la literatura catalana i castellana del moment.
“1918, 8 de març. Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat”. M’apunto a la reiteració d’aquests dies.

0 comentaris:

Publica un comentari