16 de març 2020

Perdo bitllet d’avió i reserva d’hotel per veure Nàpols “e poi morire”

Des de primers de febrer tenia comprat el bitllet d’avió i la reserva hotelera per passar uns dies a Nàpols. No hi podré anar, perdré l’import abonat del viatge. En les actuals circumstàncies seria massa barroer referir-se a la cèlebre dita que a altres èpoques era tot just massa romàntica: “Vedere Napoli e poi morire”... L’expressió consagrada per l’ús tradicional es referia a la bellesa impossible de superar de la badia urbana més acreditada del món mediterrani, però aquests dies adopta un altre caràcter més prosaic, més materialment letal. Dintre de les meves passions italianes arrelades, que practico amb una fe introntollable, la de Nàpols té
caràcter predilecte per un sentit de reconeixement cap a la gran capital del sud, tan sovint desdenyada pel destí, és a dir, per la política del modern Estat italià.
Nàpols va ser una gran capital europea a l'altura de París o Londres. Entre les múltiples potències exteriors que la van ocupar i governar, el record del rei Alfons el Magnànim de la corona d’Aragó no és dels més ingrats. S’hi va instal.lar a viure el segle XV en un moment d’esplendor, avui recordat la gran portalada en marbre esculpit del Castel Nuovo.
A Napòls en general, els perdedors de la història acostumen a pagar la seva sort amb una colla de clixés caricaturescos que la versió oficial dels vencedors els encolomen per justificar la seva superioritat. La caricatura d'aquesta ciutat s’ha vist molt carregada de tintes, però encara no ha pogut dissoldre el seu caràcter malmenat de gran capital del sud.
Aquests dies els napolitans confinats a casa per la pandèmia han sortit als balcons a cantar plegats a una hora determinada, com també ho han fet a altres ciutats italianes. A Nàpols una de les cançons que han triat per corejar ha estat la de Francesco de Gregori “Viva l’Italia”, la qual resumeix a la perfecció la seva situació i la meva, el seu amor i el meu:
“Viva l'Italia, l’Italia liberata, l’Italia del valzer e l’Italia del caffè, l’Italia derubata e colpita al cuore.
Viva l’Italia, l’Italia che non muore, viva l’Italia presa a tradimento, l’Italia assassinata dai giornali e dal cemento, l’Italia con gli occhi asciutti nella notte scura.
Viva l’Italia, l’Italia che non ha paura, Viva l’Italia, l’Italia che è in mezzo al mare, l’Italia dimenticata e l’Italia a dimenticare, l’Italia metà giardino e metà galera.
Viva l’Italia, l’Italia che lavora, l’Italia che si dispersa e l’Italia che s’innamora, l’Italia metà dovere e metà fortuna.
Viva l’Italia, l’Italia sulla luna. Viva l’Italia, l’Italia del 12 dicembre, l’Italia con le bandiere, l’Italia nuda come sempre, l’Italia con gli occhi aperti nella notte triste, Viva l’Italia, l’Italia che resiste”.

0 comentaris:

Publica un comentari