7 de març 2020

L'impuls d'anar a tocar prehistòria, amb una mica de vici afegit

Ahir vam anar a tocar prehistòria amb el catedràtic de l’especialitat Josep M. Fullola Pericot al recinte megalític del Mas Baleta, als afores de la Jonquera, començat a excavar el 1920 pel seu avi i també professor del ram Lluís Pericot. A l’Empordà i al Rosselló s’han localitzat cinc-cents monuments megalítics (dòlmens, menhirs, pedres gravades) de les poblacions del període Neolític que hi van viure entre l’any 5000 i el 2200 abans de la nostra era. Es tracta d’un patrimoni excepcional i alhora mut, tot i que s’hagin editat guies i establert circuits. L’únic cromlec empordanès (recinte de culte solar i túmul funerari format per una anella de pedres dretes) és aquest del Mas Baleta, restaurat el 2006 i avui visitable dintre de la seva calma infinita al costat dels
camps de conreu. El cercle consta d’un centenar de lloses de granit o petits menhirs, amb un de més gran al centre.
Al mateix moment històric l’Egipte faraònic aixecava piràmides altrament escairades i el famós cromlec de Stonehenge (sud d’Anglaterra) és d’unes dimensions més grandioses, però això no impedeix salvar les distàncies i reconèixer el valor del d’aquí. Aquell període Neolític de dòlmens, menhirs i cromlecs va significar una de les revolucions més determinants de l’evolució humana.
Les poblacions neolítiques no tenen ni nom propi, a diferència dels ibers que arrelarien al mateix territori mil anys després, visitats o ocupats pels expansius fenicis, grecs i romans. Aquelles remotes poblacions prehistòriques van protagonitzar l’anomenada revolució neolítica: l’invent de l’agricultura de conreu, la ramaderia domesticada, la ceràmica i el sedentarisme. La revolució neolítica --mental, econòmica i tècnica-- tindria efectes tan profunds com la moderna revolució industrial o l’actual revolució digital. Això és el que evoquen, de manera tan muda, els dòlmens, menhirs i cromlecs que ahir vam anar a tocar.
Tot seguit vam passar al vici. Ungits per la vibració dels segles i convençuts sobre el terreny que l’evolució forma part de la vida i l’extinció també, va anar a dinar a la millor taula de la comarca per calmar el nostre estat de trànsit amb la luxúria del gust, gràcies a les càndides satisfaccions que endolceixen el passar dels mil.lenis. Incloent-hi una mica de vici, què diable!

0 comentaris:

Publica un comentari