22 de jul. 2020

El marbre del mestre de Cabestany i la mirada de Jaume Queralt

Un dia vaig demanar a l’amic perpinyanès Jaume Queralt, traspassat fa poc, que anéssim a veure el famós timpà romànic que es troba a l’església parroquial de la petita vila de Cabestany, a sis quilòmetres de Perpinyà, pràcticament integrada a la capital rossellonesa. Les esglésies parroquials no solien interessar-nos gaire, però el millor art romànic del món sí. Vaig fer la foto adjunta de la seva mirada, que per a mi té tant valor com l’obra culminant de l’escultor anomenat mestre de Cabestany. Tot seguit vam voltar pels carrers de la vila, vam passar davant la moderna arquitectura del Centre Cultural que porta el nom del cantant Jean Ferrat i, sobretot, vam dedicar-nos al principal objectiu de la trobada que era conversar entre

nosaltres. Al migdia vam acudir al dinar que havia preparat Maria Queralt al domicili del matrimoni i a la tarda vam fer la visita a la nova casa perpinyanesa de l’amiga Dadà Barre, vídua del cantant Jordi Barre.
La famós marbre de la foto adjunta, descobert i estudiat a partir del 1932, ha donat nom a l’escultor anònim del segle XII que va deixar el seu rastre eminent del Llenguadoc fins la Toscana. Un altra de les seves obres destacades, de dimensions més reduïdes, és el relleu L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar, arrencat el 1833 del portal major del monestir abandonat de Sant Pere de Rodes, venut posteriorment per 400 pessetes al poeta Carles Fages de Climent i readquirit el 1955 pel col.leccionista Frederic Marés, tal com ha rastrejat la historiadora Mariona Seguranyes.
També se li atribueixen els capitells interiors de l’absis de Sant Pere de Galligants (Girona) i els de l’església de Sant Esteve d’en Bas (Olot). L’escultor anònim, identificat a través de les seves obres, treballava en equip i algunes de les peces s’adjudiquen al “Taller del mestre de Cabestany”. La més famosa de totes és la d'aquesta foto. Va donar al personatge el nom de la vila on es troba i va provocar aquesta mirada de Jaume Queralt que recordo amb tant detall com el marbre del mestre.

0 comentaris:

Publica un comentari