24 de jul. 2020

L'espectacle quotidià a la badia de Roses, a les set en punt del matí

A les set del matí en punt la badia de Roses programa cada dia un espectacle, si els ulls desperts es deixen fascinar per alguna imatge que provingui de l’escenari natural i no exclusivament d’una pantalleta. A aquell instant precís salpen del port, totes alhora, catorze embarcacions de pesca cap els caladors situats a vint milles. Damunt la superfície del mar. a la perfecta corba de la badia acabada de despertar pels raigs oblics del sol naixent, es forma una comitiva principesca amb la noblesa heràldica del vell ofici de pescar. Els motors estosseguen menys que abans i l’espectacle es desplega gairebé en silenci. Si la mar és plana o suaument arrissada, dibuixen a l’aigua uns deixants uniformes que semblen cal.ligrafiar-la. L’hora solitària
del dia, frescal i àvida de noves percepcions, afavoreix aquella fascinació de la mirada des de les balconades dels xalets o els hotels de primera línia.
Al port de Roses hi treballen menys barques que abans i obtenen menys captures, però els restaurants paguen bé. Ara disposen de motors més potents per arribar cada matí als caladors i tornar a la tarda a port, com també sondes de sonar per localitzar amb més facilitat les captures desitjades a fondàries més importants.
La veda que alguns anys s’ha implantat entre l’1 de febrer i l’1 de març ha causat una certa sobrepoblació de tonyina. Ara el problema és que l’abundància de tonyina es menja els peixos blaus més petits (anxoves, sardines, verats). Tot i així l’únic problema de subministrament de peix es produeix quan les barques no surten per culpa de vuit dies seguits de vent de tramuntana forta. D’aquesta manera ara ja no cal veda, se n’encarrega de tant en tant la tramuntana.
Les que van a la gamba estan autoritzades a salpar més d’hora, perquè tenen més milles de camí. Ho fan a partir de les dues de la matinada, mentre les altres esperen fins les set. Totes plegades tornen a les cinc de la tarda per a la subhasta a la llotja. La subsistència de la pesca de proximitat és un dels privilegis de la dieta mediterrània que no sempre valorem prou.

0 comentaris:

Publica un comentari