19 d’ag. 2020

Actualitat de l’Antiguitat, les novetats homèriques no paren

Encara no sabem a quin moment de l’Antiguitat va ser composta la Ilíada ni qui era l’autor anomenat Homer de la sangonosa història de la còlera d’Aquil.les durant el setge de Troia (en grec la ciutat es deia Ilió, d’aquí Ilíada). L’enèsima adaptació cinematogràfica va ser protagonitzada el 2004 per Brad Pitt i han aparegut en català dues noves traduccions: l’any 2019 de Montserrat Ros a l’editorial Adesiara i l’última de Pau Sabaté a la renovada col.lecció Bernat Metge (aquest mateix segell acaba de retraduir a càrrec d'Esther Tallada el Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, anteriorment traslladat al català per Josep Carner el 1925 i Joan Fontcuberta el 1992). Més que per l’argument èpic prou conegut, les epopeies d'Homer mantenen l'actualitat pel retrat fidel
de les palpitants passions humanes encara avui identificables com a nostres. El subjecte de la poesia èpica anterior, per exemple la sumèria, conservada en escriptura cuneïforme sobre tauletes d’argila, eren els déus. La grega d’Homer la protagonitzen els homes i les dones.
Les dues noves traduccions al català de la Ilíada s’han de celebrar especialment. El mestre Carles Riba havia ofert l’any 1953 una traducció d’Homer anormalment rica en una llengua aanormalment pobra aleshores, de manera que el seu resultat es feia difícilment intel.ligible. Quan Miquel Dolç va rebre el Premi Nacional de Traducció per la seva versió del llibre De la natura de Lucreci, declarava: "Cada generació necessita una traducció. Els autors vius per sempre necessiten revisions constants". Carme Serrallonga apuntava encara més dret quan deia "Les traduccions del grec de Riba gairebé no es poden llegir. El seu català és tan grec que amb prou feines sembla català".
A les novetats homèriques d'aquest segle XXI cal afegir-hi els tractats dedicats sense aturador als enigmes pendents. Per exemple El eterno viaje. Cómo vivir con Homero, del professor escocès Adam Nicolson, editat en versió original el 2014 i ràpidament traduït al castellà l’any següent per l'editortial Ariel.
Tot i així l’anomenada “qüestió homèrica” continua oberta del tot, malgrat la quantitat d’especialistes que s’hi aboquen. Ningú no ha pogut aclarir qui va ser el poeta o grup de poetes que van compondre la Ilíada i l’Odissea com a llargues epopeies orals sobre llegendaris herois grecs de segles anteriors, ritmades en versos hexàmetres per ser recitades en públic, com un audiollibre sense llibre. Només sabem que va passar abans d’implantar-se l’escriptura (potser el segle VIII aC) i que posteriorment van ser recopilades i transcrites.

0 comentaris:

Publica un comentari