26 de nov. 2020

La titànica estació de Portbou cau en una profunda languidesa

Portbou va ser una estació de tren abans que un poble, nascut de la decisió governamental de fer passar per aquí la nova línia ferroviària de connexió amb França, inaugurada el 1878. Va caldre construir l'esplanada artificial de l’estació damunt la cala de Portbou, a un indret on no hi havia un pam de terreny pla, llevat de la platja. El 1930 arribava als 4.000 habitants, quan encara englobava la població veïna de Colera. A partir d’aquell moment començaria la davallada. Ara ja fa temps que es troba molt per sota del “llindar psicològic”, amb 1.302 censats. L’època daurada dels duaners i transitaris va fer que nasquessin entre les noves famílies de Portbou futures personalitats com l’escultor Frederic Marés (1893), la pintora Ángeles Santos Torroella (1911) i el seu germà Rafael Santos Torroella (1914), el catedràtic i rector de la Universitat de Barcelona Fabián Estapé (1923), el directiu de grans empreses Jordi Mercader (1943), la novel.lista Maria Mercè Roca (1958), el periodista i narrador Ramon Iglesias (1968).
Maria Mercè Roca descriu a la novel.la La casa gran la seva infantesa a Portbou. Quan Ramon Iglesias hi ha projectat una mirada més recent, ha lamentat: “La vella i pionera línia del ferrocarril està essent abandonada pel seu propietari: l’Estat. En especial el tram de Figueres i Portbou, que si continuen sense invertir quasi res, en uns anys es convertirà en un rovellat esquelet ucraïnès”.
L’edifici de l’estació originària va ser substituït per l’apoteosi d’arquitectura metàl.lica com a flamant porta d’entrada dels estrangers a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyada per l’arquitecte Joan Torras Guardiola (“l’Eiffel català”) i el seu col.laborador Joan Deulofeu Arquer. Actualment es troba en el mateix estat de profunda languidesa que el magnífic casal modernista de l’antic Ajuntament. (foto Quim Curbet)

0 comentaris:

Publica un comentari