18 de des. 2020

El litoral reclama ara una altra mena de fars

Potser algun dia veurem davant de qualsevol platja del país una altra mena de fars blancs, aquest cop plantats al mar: els aerogeneradors eòlics offshore o flotants. Seria la prova que algun govern d’aquí s’ha pres seriosament l’emergència climàtica i les inversions en noves fonts d’energia per frenar-la, igual com abans es va invertir massivament en aeroports, autopistes, ports "esportius" o rescats bancaris. Al mar el vent duplica la velocitat, actua de manera més estable per l’absència de barreres i els aerogeneradors s’autorienten per seguir la direcció del vent. Els plans oficials de la Generalitat preveien que el 2020 Catalunya cobriria quasi la quarta part de la seva demanda elèctrica mitjançant l’energia eòlica. El paper ho aguanta tot, és clar, sobretot el paper mullat. De moment és la sisena comunitat autònoma per potència eòlica instal.lada i només un tristíssim 0’48% de l’electricitat que consumeix prové d’aerogeneradors.
A l’Empordà, palau del vent, no hi ha ni un sol molí d’energia eòlica o aerogenerador. Al Rosselló, de l’altre cantó immediat de la frontera, el mateix vent alimenta el parc eòlic més gran de França (als territoris encavallats de Calce, Baixàs, Vilanova de la Ribera i Pesillà de la Ribera). De moment produeix el 28% del consum elèctric del departament dels Pirineus Orientals o Catalunya del Nord. La primera de les tres eòliques floants projectades al davant de Leucata i el Barcarès es construirà el 2022, amb una inversió de 215 milions d’euros.
Catalunya ha quedat a la cua en la cursa de les noves tecnologies per a la producció d’electricitat. De l'altre cantó de la frontera, el mateix vent genera la situació inversa.

0 comentaris:

Publica un comentari