30 de des. 2020

El paradís somniat de Ramon Folch no existeix, construïm-lo

El gran escriptor anglès de viatges Bruce Chatwin no va parar mai de rodar, però tenia el domicili més o menys estable a la casa rural anomenada Homer End, prop d’Oxford, al Devonshire. A Catalunya ha sorgit un altre Homer End al petit municipi d’Esponellà (400 habitants, comarca del Pla de l’Estany), que inclou nuclis agregats com Centenys i Martís. Al primer d’aquests nuclis hi ha anat a viure el veterà escriptor de viatges i novel.lista Xavier Moret amb la seva dona Teresa Artigas. Al segon, l’ecòleg Ramon Folch amb Josepa Bru. La trajectòria professional de Ramon Folch és d’una extensió de novel.la russa. De les primeres dècades en va deixar rastres eloqüents al llibre La dèria de mirar. Acabo de llegir amb delit el seu últim treball Ambient, territori i paisatge, escrit a quatre mans amb Josepa Bru, catedràtica de Geografia, que el matrimoni data lògicament en el pròleg a Martís.
Ahir vaig pujar a fer-los la visita per respondre a la seva amabilitat i recordar confluències incidentals. Vaig conèixer Folch de passada quan treballàvem a la Generalitat tarradelliana, ens vam retrobar en alguna ocasió a Buenos Aires quan tots dos hi anàvem amb regularitat, he col.laborat a algun dels seus llibres.
Es podria pensar que l’ecòleg s’ha volgut jubilar a un entorn rural “ecològic”, però seria una idea simplista enfront de la riquesa conceptual que ell desplega sobre la intervenció humana en el paisatge. L’obertura de compàs mental de Ramon Folch resulta tan difícil de resumir com la seva trajectòria. L’última frase que corona el llibre La dèria de mirar és la següent: “Escrivim perquè en efecte, el paradís somniat no existeix. D’aquí l’obstinació –i la possibilitat—de construir-lo”.
Ahir m’hi vaig acostar.

0 comentaris:

Publica un comentari