26 de gen. 2021

La capella de Calonge predestinada a ser de l’església ortodoxa

Els edificis circulars amb cúpula semiesfèrica són típics de l’estil bizantí i poc habituals a les nostres latituds. La capella de Sant Jordi que l’arquitecte Guillem Cosp va aixecar el 1953 a la urbanització anomenada Comtat de Sant Jordi, al sector de Treumal del terme de Calonge, vaadoptavr aquesta forma per raons que s’ignoren, probablement sense més raó precisa que la decisió de l’arquitecte. Ha acabat sent propietat de l’església bizantina, venuda pel bisbat de Girona l’any 2014 a una branca ucraïnesa dels cristians ortodoxos, degut al volum creixent de residents russos a la zona. La capella, amb el seu peristil o galeria de columnes, és molt visible al peu de la carretera entre Platja d’Aro i Palamós. De la venda va quedar-ne exclosa una de les cèlebres escultures de Sant Jordi que contenia, obra de l’artista Joan Rebull, traslladada a l’església del Carme de Calonge. Altres Sant Jordis destacats de Rebull figuren avui a la façana de la casa barcelonina Tecla Sala de Pau Claris cantonada Casp i davant la façana de la Diputació, a la Diagonal amb Rambla Catalunya. També és obra seva la “Venus mediterrània” que presideix entre arcades la piscina de l’Hostal La Gavina de S’Agaró.
Joan Rebull va ser un dels escultors catalans més reconeguts del segle XX. Després d’haver exercit de diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, va marxar a l’exili. Al retorn el 1949 va fer escultura religiosa a Montserrat i a diverses esglésies catalanes. La seva tomba a la ciutat natal de Reus es veu presidida per una còpia de l’escultura “Els tres gitanets”, la mateixa que es contempla en bronze al pati d’entrada de l’Ajuntament de Barcelona.
El Sant Jordi calongí de Rebull, malgrat que el llegendari cavaller fos originari de la Capadòcia abans bizantina, no n’ha volgut saber res.

0 comentaris:

Publica un comentari