31 de març 2021

La burrícia no és patrimoni dels burros, al contrari

Per alguna remota i equivocada raó cultural es considera l’ase, burro o ruc (Equus asinus) menys elegant i més obtús que el cavall, però van protagonitzar al seu costat durant llargs segles la mobilitat i el transport. Abans de la màquina de vapor i la revolució industrial del segle XVIII, el ases (amb la seva femella, la somera) i els muls o matxos eren un vehicle corrent i formaven un autèntic exèrcit. Ara en subsisteixen alguns a les finques rurals com animals de companyia i vestigi de la noblesa de la raça. De tant en tan vaig a saludar l’afectuós amic Fidel (foto adjunta) i la seva parella Estrella que campen a la finca vinícola Can Torres, de Joan Carles Torres i Barbara Magugliani, al veïnat de Vilartolí de Sant Climent Sescebes. Molt a prop, entre Masarac i Rabós, la suïssa Denise Wirth en manté setze exemplars com a muntura per als BurroTrek, excursions familiars d’un dia, dos dies o tota una setmana a través dels allotjaments rurals de la comarca, amb els nens i els embalums a llom dels ases, els quals coneixen perfectament el camí i el fan de memòria. Denise Wirth té a gala haver recorregut el Camí de Santiago des de Suïssa (2.400 quilòmetres) amb dos dels seus ases durant quatre mesos i mig.
Són molt sociables i valoren les visites humanes amistoses. A l’hivern llueixen a tot el cos un pelatge castany lluent, llarg i dur, que a l’estiu alleugereixen. He trobat molta més burrícia entre alguns animals racionals.
Era costum batejar-los amb el nom que s’escaigués al santoral el dia de la naixença, per això el meu amic Fidel es diu de nom complet Beato Fidel. En canvi la seva parella va néixer el dia de la Santa Creu i van preferir posar-li Estrella. (foto Josep M. Dacosta)

0 comentaris:

Publica un comentari