Restaurants com el Tramonti mereixen un funeral a la seva altura

Restaurants en neixen i moren cada dia, però el Tramonti de la Diagonal núm. 501 de Barcelona ens oferia la millor cuina italiana des de l’any 1980. Ahir dimecres vam voler acomiadar-lo, abans que no tanqui definitivament el dia 31, de manera que hi vaig menjar l’última de les seves minestrone hivernals capaces de ressuscitar un mort, uns maccheroni alla trasteverina immortals i de postres un zambaione torinese caldo que es farà enyorar. Ens va atendre l’Ana Lombardo, que ha decidit tancar després de la recent mort dels dos altres germans que dirigien l’establiment: Franco a l’abril i Giuliano a l’octubre. L’Àngela Vinent, col.leccionista de mena, va demanar com a últim desig que li regalessin una de les magnífiques cartes impreses amb la llista de plats de la casa. L'Ana Lombardo ho va fer amablement, com sempre. Jo em vaig conformar amb el record rialler de la nostra sobretaula i amb tots els altres records de satisfacció acumulats entre les parets del Tramonti durant 45 anys al voltant de plats mítics i alhora tan quotidians de la incomparable cuina italiana, que la UNESCO acaba de declarar patrimoni immaterial de la humanitat, com si no ho sabéssim fa temps. Davant d'algunes preparacions sublims de la cuina domèstica italiana, molts catalans podem dir: "Això ho vaig aprendre al restaurant Tramonti de la Diagonal". El millor compliment que li podíem dedicar en el seu comiat era dinar-hi com vam fer ahir.