23 de gen. 2012

Tancar televisions o quiròfans


No m’escandalitza que el govern retalli el pressupost de TV 3. Que la tanqui, si vol i si gosa, en un moment en què l’atur bat tots els récords històrics, es situa en un 21 % de la població activa d’Espanya i s’anuncia que arribarà al 23 %, sense comptar que entre els joves aquest índex duplica. Això significa una catàstrofe pública sense precedents, davant de la qual el govern ha arribat a tancar quiròfans, reduir sous i baixar les pensions de jubilació, entre d’altres retallades en múltiples terrenys. Les florents televisions autònomiques
no han de ser una excepció ni poden ser-ho, encara que aquesta retallada d’un altre servei públic afecti el meu gremi, els meus col.legues.
Un cop dit això com a context general, seria pura demagògia assenyalar amb el dit TV 3 i insinuar malèvolament que són uns privilegiats, com s’ha intentat fer. Jo també prefereixo que tanquin una part de TV 3 abans que tancar quiròfans de la Seguretat Social –com ja han tancat--, però segons com es plantegi la disjuntiva és falsa, manipuladora, barroera i intolerable. 
Resulta probable que la proliferació de televisions autonòmiques hagi donat peu a excessos pressupostaris, alguns fins i tot escandolosos, com a València. Això no treu que seria injust posar-les totes al mateix sac. La Corporació Catalana de Radiotelevisió s’ha distingit generalment per la seva qualitat innovadora a l’hora de dinamitzar el fet radiofònic i televisiu català. Potser ara no ho podem continuar pagant al mateix nivell, però en les societats civilitzades el bisturí pressupostari no s’utilitza igual que unes estisores de podar. Em temo que el pressupost destinat a TV 3 no és, proporcionalment al seu rendiment, més elevat que el de molts altres serveis públics. 
Posats a tancar, perquè no tanquen d’una vegada per provadament innecessària la cambra alta del Senat, que Quim Monzó titllava ahir mateix a la seva columna de La Vanguardia amb qualificatius gruixuts (“muntatge grotesc”) que molts compartim? Per què no tanquen també els consells comarcals, davant la impossibilitat de trobar-los una utilitat? Per què no tanquen les Diputacions, com proposava Pérez Rubalcaba durant la campanya electoral? Per què no retallen les assignacions salarials i els serveis dispensats (dietes, secretàries, xofers, etc.) als polítics en actiu o jubilats? 
La demagògia és un recurs facilíssim d’utilitzar. Per més que pugui tenir una part incontestable de raó, el broc gros no és mai la manera més ajustada ni equànime d’actuar. De moment, allò que s’ha retallat d’entrada i de forma inapel.lable són els llocs de treball, els sous, les pensions i els quiròfans. La llista es pot allargar indefinidament, però governar és prendre decisions amb discerniment, amb objectius i amb arguments. I se suposa que en favor de la majoria, almenys en teoria democràtica.

Público, 30-11-2011

0 comentaris:

Publica un comentari