27 de set. 2012

Sobre la utilitat del meu ofici envilit

L’hegemonia dels grups dirigents no és només econòmica i política, també és cultural, per exemple a través de la ideologia que destil.len els grans mitjans de comunicació en el seu gota a gota quotidià, una pluja fina de simplificacions que acaba per impregnar-ho tot. No només han globalitzat les finances i la producció, també els mitjans informatius majoritaris, la informació. El nazisme i tantes altres tiranies van arribar al poder després de dominar el dia a dia ideològic, com aquell qui diu sense fer res més, amb un lent però constant desplaçament de l’opinió pública cap a la condició de massa acrítica i si molt convé el fanatisme. La social-democràcia, l’esquerra, no ha sabut lliurar la batalla ideològica amb els instruments dels mitjans de comunicació massius. La despolitització és l’arma per
construir la indiferència, que com deia Gramsci és el pes mort de la història. La demagògia sempre ven amb facilitat el seu baratillo, inocula a petites dosis quotidianes el verí de la incultura, la intolerància i el simplisme a través d’arguments falaços, començant per la suposada inexistència d’alternatives fora del corrent dominant, del sistema establert. 
Així es vehicula l’interès de l’oligarquia que vol perpetuar-se a base de confondre i idiotitzar la gent, obstaculitzar l’esperit crític, la llibertat de judici i el debat d’idees mitjançant una desviació quotidiana de l’atenció cap a coses secundàries o tergiversades. Els grans mitjans de comunicació no practiquen l’opacitat sobre les qüestions essencials a força de no parlar-ne, sinó tot sovint al contrari, a força d‘embolicar la troca amb cortines de fum formades per remilions de tòpics i paraules vanes, matxucades sobre la capacitat espontània de comprensió de la majoria que pretenen envilir i desintegrar com a tal, per tal que cada ciutadà es vagi asservint al seu petit racó i alimenti la convicció resignada del “què hi farem”, l’absència d’alternativa. 
La cultura, abans que qualsevol altra cosa, és educar-se per ser lliure de decidir, per entendre la complexitat i les diferents capes de la veritat. Fer-se una idea de les coses que passen no ha estat mai simple, ràpid ni còmode. Això no obsta que sigui indispensable en una societat democràtica, consubstancial a la condició de ciutadà. La informació és l’oposat a la simplificació i els grans mitjans informatius han abusat llargament de la segona.

0 comentaris:

Publica un comentari