25 de set. 2012

El meu vaticanòleg de confiança per a dies com avui

Avui el secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Tarcisio Bertone, és a la nostra ciutat per rebre el IV Premi Internacional Comte de Barcelona que atorga la fundació vinculada al Grup Godó, a un moment en què la maquinària vaticana es troba somoguda per qüestions internes, més o menys com sempre de fa llargs segles. La vida orgànica del Vaticà és un dels gèneres informatius més prestigiosos, el qual ha fascinat nombrosos professionals d’arreu del món residents a Roma pel secretisme que es dediquen a indagar i revelar en la mesura del permès a cada moment, dintre d’una mena d’esport consolidat. La condició
de vaticanòleg és molt disputada. Jo recorro sempre que puc al meu de confiança, el més veterà de tots, que és el corresponsal d’El Periódico barceloní a Roma, Rossend Domènech. Nascut a la Callera de Ter el 1947, viu a Roma des del 1968 i aquests quaranta-cinc anys d’experiència representen un bagatge imbatible. De fet és el corresponsal més antic acreditat a la Stampa Stera, l’associació de la premsa estrangera a Roma, tan sols superat per poques setmanes per la periodista degana. Quan fem petar la xerrada tot passejant per Roma o tot dinant als locals de la Stampa Stera, com a la recent foto adjunta, em faig creus dels coneixements directes que segueix acumulant Rossend sobre la qüestió, dintre d’aquell esport consolidat. No ha pretès mai ser tractat com una autoritat mundial entre els vaticanòlegs, però ho és de facto. Afortunadament també li interessen moltes altres coses. És autor dels llibres Marcinkus, las claves secretas de las finanzas del Vaticano (1987) i Roma, passejar i civilitzar-se (1986, reeditat el 2000).
Els grans mitjans de comunicació internacionals segueixen les informacions d’especialistes com Giancarlo Zizola, Marco Politi, Gianluigi Nuzzi, Gian Guido Vecchi, però el més veterà, informat i murri és Rossend Domènech, convertit en un cardenal laic, vull dir més obertament laic que els altres. Segur que podria escriure tot un llibre, o encara millor mantenir una llarga i deliciosa sobretaula, sobre el rerefons de la presència del secretari d’Estat del Vaticà avui a Barcelona. Afortunadament, com deia fa un instant, també li interessen moltes altres coses.

0 comentaris:

Publica un comentari