18 de febr. 2013

No passem per alt el centenari de l’únic català premi Nobel de Literatura

Contràriament al que s’acostuma a pensar, no és cert que un escriptor català no hagi rebut mai el premi Nobel de Literatura. No ha estat concedit a un escriptor en llengua catalana, però sí a un català d'expressió francesa, l’any 1985 al rossellonès Claude Simon. Nascut a Madagascar, on el pare militar es trobava destinat, la seva mare era perpinyanesa i el futur escriptor es va criar a la capital del Rosselló. Posteriorment es va instal.lar a París, però des del 1940 fins la mort sobrevinguda el 2005 passava una part de l'any a la seva casa de Salses. La ciutat de Perpinyà es troba descrita a diverses novel.les seves com Le
Tramway, L’Acacia o Le Vent. Enguany es commemora el centenari de la seva naixença, però corre el perill de commemorar-se ben poc. 
Aquest és el toc d’alerta que acaba de llançar Bernard Revel, el meu antic col.lega del diari perpinyanès L’Indépendant, ara cronista a la revista La Semaine du Roussillon. Opina amb raó que la presentació prevista el mes de maig a la cèntrica llibreria Torcatis de Perpinyà del segon volum de les obres completes de Claude Simon a la prestigiosa col.lecció Bibliothèque de la Pléiade i el col.loqui sobre l’autor el mes d’octubre a la Universitat de Perpinyà no esgoten l’amplitud que hauria de tenir el centenari. Proposa, per exemple, que la dinàmica i concorreguda Mediateca o biblioteca municipal perpinyanesa rebi el nom de Claude Simon, entre d’altres iniciatives ciutadanes. 
Les propostes de Bernard Revel sempre m’han inspirat respecte i confiança, des del moment de conèixer-lo fa quasi quaranta anys a la redacció de L’Indépendant, aureolat per la condició suplementària de corresponsal local del diari Le Monde. Val a dir que a la vida pública del país veí actuen diversos Bernard Revel, per la funesta mania francesa de no utilitzar el segon cognom matern ni quan es tracta de noms de pila i cognoms molt corrents que poden induir a confusió. El Bernard Revel de Perpinyà és el periodista, escriptor i dramaturg, autor de l’obra de teatre sobre el món del periodisme estrenada amb el títol Sur quoi on ouvre, chef?, del llibre biogràfic La folle jeunesse de Charles Trenet o de la crònica sobre les lluites històriques dels vinyataires Montredon, les vendanges du desespoir
Sóc un seguidor fidel de les seves cròniques setmanals (recollides en el llibre Journal de la pluie et du beau temps a les Edicions del Trabucaire), per la qualitat literària, la independència de criteri i la condició de termòmetre rossellonès que demostren. De tant en tant els hi comento en persona, quan coincidim a la trobada dels primers dijous de mes al Cafè de la Poste perpinyanès dels “anciens” del diari. Bernard Revel continua treient-hi importància, amb el mateix posat discret i reservat de quan el vaig conèixer. Pel meu cantó, també el continuo veient i llegint amb el mateix interès despert de quan el vaig conèixer. Li dono tot sovint la raó, com ara pel que fa a la commemoració que mereix el centenari de Claude Simon.

0 comentaris:

Publica un comentari