7 de juny 2013

Reduïm els costos laborals, però els de tots


L’economia està formada pel capital i pel treball. Tots hem comprovat durant els últims anys què vol dir augmentar la productivitat al món del treball: 27 % de la població activa a l’atur, més de la meitat dels joves en edat de treballar sense feina i extensió de la precarietat de contractació. El món del treball ha encaixat en poc temps una reducció draconiana dels costos laborals de les empreses per tal de mantenir o incrementar la seva competitivitat. Ara ens falta saber en què ha consistit la reducció dels costos laborals i l’augment de la
competitivitat a l’altra meitat de l’economia, el món del capital, i no només en benefici particular seu. Ens falta saber si la globalització financera ha reconegut algun abús i hi ha posat remei, si el sector bancari ha reconegut alguna responsabilitat, n’ha assumit les conseqüències i ha fet propòsit de redreçament en la pràctica. No ho sembla.
En comptes de fer un balanç aclaridor del seu paper catastròfic en la regulació bancària, el Banc d’Espanya, per posar un cas recent, es permet a través del seu informe anual insinuar que el fet d’implantar minijobs per sota del salari mínim interprofessional podria ser una mesura positiva de reactivació. Diu exactament, en el llenguatge oficial: “Hi hauria la possibilitat d’explorar mecanismes excepcionals per evitar que el salari mínim actuï com una restricció a la contractació”. 
La postura ha estat rebuda com una indecència, en ella mateixa i per la impunitat amb què els responsables de la crisi continuen pilotant-la en detriment de la majoria. Només els treballadors i extreballadors n’han pagat les conseqüències, mentre el capital continua sense enfrontar la seva responsabilitat ni tan sols en els casos més flagrants d’evasió fiscal a l’engros. Quan d’ara en endavant es parli d’abaratir els costos laborals per afavorir la competitivitat i la reactivació, caldrà parlar dels costos laborals del capital, perquè els del treball ja estan parlats i retallats sense apel.lació. Els treballadors saben molt bé els sacrificis que hi han abocat. Jo mateix, sense anar més lluny, sé del que parlo: després de tota una vida professional, escric setmanalment a aquest diari digital, des del primer dia, sense cobrar. Hi posa el mateix sacrifici el món del capital al conjunt de la societat?

0 comentaris:

Publica un comentari