16 de juny 2014

El meu orgull ferit d’usuari de la Biblioteca de Catalunya

Cada biblioteca pública és un centre cívic, un bastió cultural, una petita revolució. N’hi ha més de 300 arreu de Catalunya i superen els 20 milions d’usuaris anuals. Només a Barcelona, més de la meitat dels ciutadans tenen carnet de la xarxa de biblioteques públiques i les qualifiquen com un dels equipaments més ben valorats. La mare de totes, la Biblioteca de Catalunya, s’ha renovat com les altres amb una vitalitat envejable, però acaba de complir els cents anys d’activitat amb nuvolades molt fosques. Potser per això ha passat de manera tan discreta l’aniversari d’una institució pública que hauria d’omplir d’orgull i que ofereix un servei
pràctic quotidià de tan mèrit.
D’entrada, la Biblioteca Catalunya es troba situada en un excepcional edifici històric, l’Hospital de la Santa Creu, un dels conjunts del gòtic civil més importants, el qual acull igualment l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola Massana, l’Acadèmia de Farmàcia, una biblioteca de la xarxa provincial, una plaça pública en ple Raval i un bar encisador a l’aire lliure. Els 3.000 m2 de naus gòtiques i els 241 punts de lectura de la Biblioteca de Catalunya van ser magníficament restaurats per l’arquitecte Joan Rodon i la seva feina va merèixer el premi FAD 1994. 
És un dels equipaments més destacats del país per diverses raons sumades, però l’any 2011 la directora Dolors Lamarca ja advertia a propòsit de les retallades: “Aquest pressupost significa la paràlisi total de la Biblioteca de Catalunya, la paralitzaran de debò. Qui vingui només podrà pujar i abaixar la persiana”. Un cop jubilada, qui va venir va ser la nova directora Eugènia Serra, la qual declarava fa pocs dies arran del centenari: “El nostre cinturó ja no té més forats per estrenye’l”. 
El pressupost de la Biblioteca de Catalunya ha estat brutalment reduït a la meitat pel govern de la Generalitat: dels 12,6 milions del 2008 als 6,9 milions d’enguany. Per la seva admirable condició de centenària i pel servei que ofereix, rep un tracte absolutament injust. Oberta cada dia als 291.349 usuaris potencials que disposen del seu carnet i que poden recorre-hi de manera presencial o bé telemàtica, sóc testimoni de la constant posada al dia del servei, ara estroncada per la destralada pressupostària. 
La vaig començar a utilitzar com a sala d’estudi durant els últims cursos del meu batxillerat, fa cinquanta anys. Avui no només continuo sent-ne usuari freqüent, sinó un d’aquells ciutadans a qui la Biblioteca de Catalunya omple d’orgull cada vegada que hi entro, així com d’indignació el tracte pressupostari que rep per part del govern de la Generalitat.
La Biblioteca de Catalunya hauria de ser la nineta dels ulls, un dels equipaments far del govern d’un país orgullós de les seves modernes institucions centenàries. El govern català l‘ha retallada del cinquanta per cent.

0 comentaris:

Publica un comentari