11 d’oct. 2014

La Generalitat no paga, excepte als bancs


El govern de la Generalitat va confirmar el 7 d’octubre que prolongarà fins el desembre l’impagament d’una part dels serveis socials acordats amb les entitats consorciades, en un nou ajornament de les seves obligacions de tresoreria. Almenys les obligacions referides als serveis socials, perquè el deute amb els bancs i els seus interessos els abona amb rigorosa puntualitat. El deute de la Generalitat amb les entitats de serveis socials no s’ha acumulat per culpa de “l’aixeta de Madrid”, com el Govern voldria fer
creure amb un argument pueril, sinó per culpa de la seva pròpia política de prioritats.
El deute social s’ha acumulat durant els últims anys perquè la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada per Parlament de Catalunya el maig de 2012, amb els vots de CiU i PP, obliga a satisfer en primer lloc els compromisos de la Generalitat amb els bancs i en segon lloc, si li queden diners, els contrets amb les entitats socials. Els bancs cobren de manera preferent per decisió del Parlament, mentre les entitats de serveis socials es veuen abocades a la precarietat: el 51 % han hagut de reduir plantilla i el 90 % ajornar pagaments de la nòmina.
“Les famílies, els infants i les persones vulnerables no estem entre les prioritats”, ha declarat de manera reiterada la presidenta de la Mesa del Tercer Sector, Àngels Guiteras. També ha reclamat que la Generalitat creï un pla de devolució del deute i que intervingui perquè els bancs reobrin les línies de crèdit que l’incompliment de l’administració pública ha tancat. Arran de l’últim incompliment anunciat el 7 d’octubre per la conselleria de Benestar Social, Àngels Guiteras ha tornat a manifestar amb una enorme delicadesa: “Entenem que hi hagi dificultats de tresoreria, però ens preguntem si des del Govern s’està prioritzant de debò la despesa social”. 
No, clarament no. No s’està prioritzant la despesa social. El pagament del deute del Govern amb els bancs i els seus interessos no topa amb les mateixes dificultats de tresoreria. Quan es van presentar els pressupostos de l’Estat per al 2014, ja van anunciar una retallada de quasi un 50 % de les aportacions a la dependència, per posar un cas de l’àmbit dels serveis socials. La conselleria de Benestar Social de la Generalitat també va anunciar aleshores la prolongació sine die de la suspensió temporal d’aquells pagaments de l’ajuda a les persones dependents, una quantitat que tot sovint marca per als implicats la diferència econòmica entre poder ingressar o no a un centre geriàtric concertat. 
La crisi econòmica provocada per la disbauxa financera global i local no només s’ha abraonat de manera brutal sobre les rendes més baixes, les menys responsables de la situació (26 % de la població activa a l’atur), sinó que ho ha fet sobre la part més vulnerable de la societat: els joves (retallades educatives, 57 % d’atur juvenil) i la gent gran (retallades sociosanitàries, reforma de les pensions amb pèrdua seca de poder adquisitiu).
Per contra, la Llei d’Estabilitat Pressupostària, aprovada pel Parlament de Catalunya, estipula la prioritat del pagament als bancs dels interessos del deute públic. Ni es parla de reforma fiscal que faci complir les lleis tributàries redistributives a aquells que tenen més recursos. Pagament puntual als bancs, absència de reformes, joves desocupats, vells desprotegits, repartiment desigual del pes de la crisi, corrupció estesa. Són les característiques avui dominants del sistema –espanyol i català-- que els ciutadans votem de manera periòdica.

0 comentaris:

Publica un comentari