26 de gen. 2015

El meu últim llibre relata sobre el terreny els motius de l'actualitat grega

El mes de juny es va publicar el meu últim llibre El mirall de l’Acròpolis, publicat per Voliana Edicions, al qual la història, l’economia i també les relacions sentimentals serveixen per conversar al llarg dels escenaris de la capital hel.lena amb els personatges del relat, en un diàleg socràtic de plena actualitat. El país impulsor a l’Antiguitat del concepte de democràcia s’ha vist convertit per la crisi en el banc de proves de la laminació arreu d’Europa dels drets ciutadans i socials. Grècia és un símbol d’intensa capacitat evocadora també en aquest aspecte, el punt d’origen d’una civilització i alhora de les depreciacions més recents. El llibre trasllada l’ànsia de coneixement mostrada per la cultura clàssica grega a l’explicació del món d’avui, sota aquella mateixa llum enlluernadora. “El focus genètic del nostre sistema de valors malviu com un ancià marginat i alhora es revela com un dels llocs més experimentats per descriure el curs del món amb la intenció de trobar-li l’ombra d’un sentit”, diu el pròleg. Es va presentar a la Llibreria 22 de Girona per Xavier Pla, a la Llibreria Altaïr de Barcelona per Rafel Nadal, a la Llibreria Llorens de Vilanova i la Geltrú per Patrícia Gabancho i Bienve Moya, i a la Llibreria Dòria de Mataró per Manuel Cuyàs. Rafel Nadal va dir a la presentació: “Els que heu llegit
en Xavier Febrés sabeu que aquest home escriu molt bé. Té un talent extraordinari per narrar. Un talent que no sempre hem sabut aprofitar en un món periodístic i editorial com el de casa nostra, que sovint en va tan escàs. Un autèntic error, sobretot ara que els lectors fidels reclamen més que mai històries a fons, ben escrites i ben documentades. Aquest és, doncs, un llibre molt ben escrit que combina talent, ofici, passió i sensibilitat. El mirall de l’Acròpolis transcriu tres converses en profunditat, tres converses llargues i reposades: amb l’Spyros, professor d’història; amb l’Eleftheria, periodista, i amb l’Stavros, que ha treballat durant anys d’economista a Alemanya. La segona conversa resulta en principi molt més heterodoxa, inesperada. L’Eleftheria ens explica la seva crisi de parella, el seu trencament sentimental. En realitat, una de les grans troballes del llibre. Són pàgines de reflexions que se suposa que parlen d’amor i de les relacions, però que traspuen una força política molt sorprenent". 
Pel seu cantó, la periodista Natàlia Bravo va escriure a la seva crònica: “En el acto de presentación del libro en la librería Altaïr, acompañado por Nadal, ex director de El Periódico, y por Pep Bernadas, cofundador de la librería, Febrés explicó que cuando hace veinticinco siglos nació la democracia como nuevo sistema de gobierno a favor de la mayoría por encima de las leyes de la jungla, se demostró que juntos podemos. “Y tanto que podemos”, exclamó. Grecia es el punto de origen de nuestra civilización, pero también el punto de origen de los recortes brutales más recientes. Y es así como Febrés deja constancia en su última obra de cómo Grecia puede describir de forma tan clara la necesidad de democratizar la democracia”.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada