26 de març 2015

Dels pisos patera als bed and breakfast, el petit frau i el gros

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Una part de la població pensa que si el frau financer i social de l’evasió fiscal per part de les grans corporacions arriba amb quasi plena impunitat a xifres estratosfèriques, també el ciutadà comú pot guanyar uns dinerets que li permetin arribar a final de mes tot allotjant a casa seva turistes de pas sense declarar-ho. Els pisos turístics i l’allotjament de visitants a través de l’oferta per Internet és una activitat legal quan es troba degudament registrada i paga els impostos d’activitat, sense caure en el negoci opac o l’economia
submergida. L’última campanya d’inspeccions per detectar l’oferta il·legal d’apartaments turístics per part de Turisme de Catalunya, organisme del departament de Comerç de la Generalitat, estima que només ha arribat a controlar la meitat de les places realment existents, després d’haver regularitzat 49.000 pisos d’ús turístic que suposen 230.000 places. La campanya d’inspecció va començar arran de les protestes veïnals a la Barceloneta pels excessos dels apartaments il.legals.
Un fenomen tan característic de la mísera postguerra i aparentment tan remot com els pisos de rellogats ha tornat de la mà de l’actual crisi econòmica. Adopta altres noms, però la base és la mateixa. En els casos extrems dels immigrants més desemparats, se’n diu pisos patera. La classe mitjana, d’ingressos econòmics amputats, també lloga per dies habitacions del propi habitatge a turistes a través d’Internet, i aleshores se’n diu bed and breakfast. 
Barcelona supera any rere el seu propi rècord de visitants reconeguts pels organismes del ram. Els hotels de la ciutat s’han multiplicat. A alguns districtes especialment saturats, com Ciutat Vella, es va decretar una moratòria de noves llicències que ara es troba revocada. L’augment exponencial de places hoteleres i d’albergs no obsta que de visitants n’hi ha de moltes menes i molts pressupostos. Els hotels convencionals i els apartaments turístics regulats no són barats. Cadascú mira de guanyar-se la vida com pot quan no queda altre remei. 
L’economia submergida dels relloguers turístics per part de particulars s’ha de regularitzar per complir la llei i evitar els abusos. Tot i així els principals abusos no deriven d’aquests particulars, encara que siguin els més fàcils de perseguir i castigar. El volum de frau no és comparable entre els petits infractors i els grossos.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada