La setmana passada el diari Le Monde anunciava l’edició enguany del
tercer volum de la correspondència de Victor Hugo, que els especialistes
Jean i Sheila Gaudon recopilen des de fa cinquanta
anys. Ho han pogut fer gràcies als fons econòmics de la universitat americana de Yale. Fins ara només s’han publicat antologies molt
parcials de les cartes de Victor Hugo, les quals ocuparan cinc volums a
l’edició en curs dels Gaudon. Al mateix article Le Monde
informa del treball en curs sobre el tercer volum de la monumental biografia que Jean-Marc
Hovasse està escrivint sobre l’autor d’Els miserables (els dos primers
toms sumaven 1.300 pàgines cadascun). Es tracta
d’un treball titànic de recerca, malgrat l’existència d'altres recents
biografies sobre el personatge, publicades per Alain Decaux el 1984 i
Hubert Juin el 1986, si ens referim només a les últimes escrites. Els
actuals estudis i nous
coneixements sobre la figura de Victor Hugo mantenen paral.lels significatius amb els dedicats a Josep Pla, a la nostra escala domèstica.
No només perquè l’homenot de Palafrugell va titular el seu primer llibre Coses vistes amb un títol manllevat tranquil.lament a Choses vues de Victor Hugo. No només per això, sinó pel caràcter d’obra oceànica de tots dos en termes quantitatius i també d’ampli impacte entre el públic als països respectius. A tots dos se’ls pot aplicar allò que Pla anotava a El passat imperfecte a propòsit de Léon Daudet: “No es pot oblidar que amb una ploma a la mà, Daudet era un posseït, una joguina dominada per forces desconegudes”.
coneixements sobre la figura de Victor Hugo mantenen paral.lels significatius amb els dedicats a Josep Pla, a la nostra escala domèstica.
No només perquè l’homenot de Palafrugell va titular el seu primer llibre Coses vistes amb un títol manllevat tranquil.lament a Choses vues de Victor Hugo. No només per això, sinó pel caràcter d’obra oceànica de tots dos en termes quantitatius i també d’ampli impacte entre el públic als països respectius. A tots dos se’ls pot aplicar allò que Pla anotava a El passat imperfecte a propòsit de Léon Daudet: “No es pot oblidar que amb una ploma a la mà, Daudet era un posseït, una joguina dominada per forces desconegudes”.
La publicació de la correspondència i
l’elaboració de noves biografies es considera avui una eina essencial
per arribar a perfilar la imatge d’alguns autors com ells. Cada biògraf i cada estudiós treballa des d'una perspectiva i una època diferents. Josep Pla
va demanar a l’editor Josep Vergés que les seves últimes obres
completes, editades a partir del 1966, s’assemblessin com més millor als
volums de la Pléiade. La ressemblança es va aturar a l’aspecte formal,
sense la qualitat de la revisió crítica que caracteritza la
col.lecció francesa.
La col.lecció que Pla posava com a model a
seguir no té al catàleg cap autor amb més de dotze volums. Només Voltaire arriba a
catorze, si s’hi sumen els de correspondència (23.000 pàgines en total),
seguit per Balzac amb dotze volums i 21.000 pàgines, i per Víctor Hugo
amb nou volums i 14.000 pàgines (sense la correspondència). La irregular
obra completa de Josep Pla a Destino té 47 volums i 30.000 pàgines!
A
l’assaig de Mario Vargas Llosa La tentación de lo imposible, que l’any
2004 va dedicar a la novel.la Els miserables, deia a propòsit del ritme
de treball de l’autor francès: “La fecunditat del poeta i dramaturg
emblemàtic del romanticisme a França produeix vertigen a qui s’aboca a
aquest univers sense fons. La seva precocitat va ser tan notable com la capacitat de treball i la terrible facilitat amb què sortien de la
seva ploma les rimes, les imatges, les antítesis, les troballes genials i
les carrincloneries més sonores”.
La biografia de Josep Pla
també continua sent encara avui una obra oberta, amb aspectes
pendents d’aclarir i interpretar de nou. "Molta de la seva millor prosa de postguerra va constituir una aportació igual o encara més determinant que tota l'arriscada tasca desenvolupada simultàniament pel resistencialisme cultural", manifestava fa poc sobre Josep Pla l'estudiós Jordi Amat, arran de la publicació del llibre El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014).
L’edició de les cartes de Pla, que l’homenot conservava escrupolosament, encara es troba per encetar, malgrat la importància que van demostrar tenir quan es va publicar l’epistolari mantingut amb el seu germà, Cartes a Pere, recopilat el 1996 pel professor Xavier Pla. Un altre copiós aplec de 200 cartes intercanviades entre Josep Pla i Alexandre Plana entre el 1922 i el 1938 continua actualment inèdit, malgrat trobar-se recopilat de fa trenta anys i malgrat la importància decisiva de Plana en el canvi d’estil literari del jove Pla, que el caracteritzaria poderosament en endavant.
L’edició de les cartes de Pla, que l’homenot conservava escrupolosament, encara es troba per encetar, malgrat la importància que van demostrar tenir quan es va publicar l’epistolari mantingut amb el seu germà, Cartes a Pere, recopilat el 1996 pel professor Xavier Pla. Un altre copiós aplec de 200 cartes intercanviades entre Josep Pla i Alexandre Plana entre el 1922 i el 1938 continua actualment inèdit, malgrat trobar-se recopilat de fa trenta anys i malgrat la importància decisiva de Plana en el canvi d’estil literari del jove Pla, que el caracteritzaria poderosament en endavant.
A França avancen poc a poc amb Victor Hugo, però avancen.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada