25 de set. 2015

Criden molt contra el nou líder laborista, potser és bon senyal

El catastrofisme apocalíptic i les riallades de menyspreu amb què ha estat rebuda l’elecció per part de 215.1417 votants (59,5% dels vots emesos) del Partit Laborista britànic a favor del veterà diputat esquerranista Jeremy Corbyn com a nou líder han assolit un volum tan exagerat que potser presagien algun indici positiu enfront de la còmoda majoria conservadora al govern de Londres. Jeremy Corbyn és diputat laborista a la Cambra dels Comuns des del 1983. S’havia distingit fins ara per formar part de les opcions minoritàries perdedores, fins que han començat a deixar de ser-ho amb la seva elecció. Quasi tots els prolífics i lubricats
analistes polítics s’han afanyat a vaticinar que no té la més mínima oportunitat de victòria electoral a unes eleccions generals.
De moment la nova corbymania ha donat el primer fruit amb l’elecció del candidat més esquerranista del partit, Sadiq Kahn, per encapçalar la llista a l’alcaldia de Londres a les municipals de l’any vinent. La segona prova seran les eleccions a Escòcia, també l’any vinent, on el laborisme té molt terreny per recuperar. En tercer lloc, Corbyn ha confirmat que farà campanya a favor de quedar-se a la Unió Europea al referèndum que s'ha de celebrar abans de finals del 2017. 
Al costat de les nombroses desqualificacions que s’han prodigat sobre el perfil del nou líder laborista, la seva elecció no deixa de confirmar la incipient tendència a favor de l’esquerra alternativa a múltiples països. En aquest cas des de dintre mateix d’un dels partits socialistes més consolidats, i més responsables del gir a la dreta de la social-democràcia que va representar la “tercera via” de Toni Blair a l’hora d’assentar les destralades contra l’Estat del benestar iniciades per Margaret Thatcher.

0 comentaris:

Publica un comentari