La passió que encara glateix avui a les novel.les de D.H. Lawrence

En ple apogeu de la malaltia moral del puritanisme, el novel.lista i poeta anglès D. H. Lawrence va ser un vitalista inclinat a les passions carnals i la tendresa, a escrutar i descriure amb franquesa i un cert estupor el paper del desig sexual en les relacions humanes. Naturalment, es va exiliar a Itàlia, Mèxic i el sud mediterrani de França, on va morir el 1930, als 44 anys. Els seus llibres van ser prohibits per l’església i pels tribunals, sobre la base d’un concepte filisteu, impúdic i aberrant d’obscenitat. Ara l’editorial Alba acaba de publicar una nova traducció íntegra al castellà de la

novel.la El arco iris, el seu millor llibre conjuntament amb Dones enamorades, per damunt de L’amant de lady Chatterley que li donaria la fama. David Herbert Lawrence continua d’actualitat, per fortuna.

Expulsat d’Anglaterra conjuntament amb la seva muller per immorals (i per suposat espionatge, ella era alemanya), el llarg pelegrinatge de D.H. Lawrence va passar durant dos mesos per l’illa de Mallorca via Barcelona, d’abril a juny del 1929, des d’on va escriure als seus amics una poblada i vibrant correspondència (recopilada per Aldous Huxley, parcialment en castellà en dos volums el 1984) sobre les impressions de l’illa i del seu cor apassionat i líric. Poc després moria a la localitat provençal de Vence. 

El novel.lista italià Alberto Bevilacqua va dedicar el 2006 la novel.la A través de tu cuerpo a narrar la veracitat de l’intens ménage à trois entre D.H. Lawrence, la seva dona i el carabinieri Angelo Ravagli quan vivien a la localitat italiana de Spottorno, encoberts a la cèlebre novel.la sota l’aparença del matrimoni de Sir Clifford Chaterley i el fogós llenyataire que treballa al seu servei. L’amant de lady Chattrerley, prohibida oficialment fins el 1961, és una novel.la inferior a El arco iris que ara es reedita amb una originalitat encara fresca i voluptuosa, una naturalitat encara sorprenent de les forces inhibides o desinhibides de la vida. Per a D.H. Lawrence la vitalitat de la vida no era cap redundància, per això es rellegeix amb plaer. 

Per algunes persones afirmar que la vida sexual existeix deu ser com assegurar que hi ha vida al planeta Mart, una cosa que no imaginen com a impossible però sí molt remota. Algunes persones aconsegueixen oblidar-la, perquè un s’acostuma a tot. D’altres no ho aconsegueixen, perquè no tothom s’acostuma tot. 

La vida sexual no és pas l’únic ingredient de la vida de parella, però sens dubte és un dels més estimulants, instructius i saludables en condicions d’atracció compartida. Sense sexe hi ha poca veritat, sense amor tampoc no gaire. Es pot viure sense vida sexual, és clar, de la mateixa manera com es pot viure sense cames. L’absència de vida sexual representa moltes vegades la prova punyent d’un fracàs propi, aliè o coaligat. 

Dintre de la seva febril correspondència, pocs dies abans de morir D.H. Lawrence escrivia des del llit a Vence: “Agradar Déu significa realizar alegrement la feina que tens entre mans i estar vivament absort en una activitat que et fa entrar en contacte amb el cor de totes les coses; és un estat que aconsegueix qualsevol home o dona quan està ocupat i concentrat en una tasca que li exigeix autèntica habilitat, atenció o devoció. D’això podem dir-ne Déu”. 

D’això i del tema central de les seves millors novel.les.