17 d’ag. 2016

El dia que Josep Pla va descobrir Amèrica i en va treure més de 200 pàgines

L’any 1954 Josep Pla, un dels periodistes més viatjats i més llegits del seu temps, ja s’havia cofat la boina i inventat la falsa imatge literària de pagès retirat a l’Empordà. En realitat no parava de viatjar, com sempre. El seu trajecte transatlàntic de l’agost d’aquell any a l’Havana i Nova York marcaria un tombant i donaria un resultat revelador sobre l’opció narrativa que defensava sota la boina aparent. Era el seu primer viatge fora d’Europa, sufragat per l’intercanvi publicitari entre els articles al setmanari Destino i les companyies navilieres que promocionaven les línies marítimes de viatgers, els incipients creuers per a clients benestants, per exemple els lectors de la revista barcelonina il.lustrada. També formava part del clima divulgatiu de l'american way of
live i de la guerra freda, inevitablement.
Josep Pla no va fer el viatge tot sol. El va acompanyar el secretari de redacció de la revista, Néstor Luján, d’una generació més jove. Aquell viatge va suposar imprevistos en les cròniques de Pla que se n’esperaven. D’entrada, van ser pràcticament inexistents els esments a la companyia del cultivat i emergent Luján (traductor al castellà dos anys abans de la novel.la planiana La calle Estrecha). 
Per sorpresa, Pla tampoc no va concedir la més mínima importància escrita a l’estada que van fer a l’Havana, malgrat els vells lligams catalans amb l’illa caribenya i el fet de constituir habitualment un tema literari propens al lluïment acolorit. 
L’Havana, que trepitjava per primer cop, no li va interessar. Ni una sola ratlla. Va situar per complet el pinyol del viatge a Nova York, en un himne retut i minuciós a la modernitat de la ciutat dels gratacels, la qual cosa devia semblar contradictòria als lectors que s’haguessin empassat la falsa imatge del pagès conservador retirat a l’Empordà. 
Havien salpat el 3 d’agost de Cadis a bord de la motonau Guadalupe. El 19 d’agost, després de l’estada muda a l’Havana, arribaven per l’estuari del riu Hudson davant l’espectacle del gratacels arraïmats, el “manat fantàstic d’espàrrecs” de l’illa de Manhattan. Arrenca la morosa i vibrant descripció de 200 pàgines, la narració Week-end (d’estiu) a Nova York. Amb el redactat del títol presagia el to. 
Les pàgines a propòsit de l’estada de sis dies componen una de les narracions de més qualitat de tota l’obra de Pla, tot fluctuant entre l'admiració i l'escepticisme. Ha estat reeditada en diverses ocasions com a llibre per sí sol, des de la primera edició del 1955 a l’editorial Selecta, i incorporada com a obertura del volum 34 Les Amèriques de l’Obra Completa. 
Les contradiccions formen part essencial, permanent i característica de l’actitud de Pla, un home contradictori del començament fins al final. Gràcies a aquestes contradiccions la seva obra s’aguanta ferma fins avui, amb una polivalència de vegades tramposa però sempre atractiva per al lector de generacions successives. 
Federico García Lorca també va ser acusat pels contemporanis d’una mica massa casticista, costumista adherit a l’arrel popular, quan no copsaven al primer cop d’ull la seva destil.lació innovadora, fins i tot transgressora, entre tradició i modernitat. Els va tapar la boca amb el llibre avantguardista Poeta en Nueva York, fruit del seu viatge del 1929. Josep Pla estava perfectament al corrent del precedent. 
Alguns continuem lamentant avui el silenci de Pla sobre l’Havana, però ens consolem llargament amb la relectura del sorprenent i encara actual Week-end (d’estiu) a Nova York: “És una impressió de força humana radiant i esplèndida, a la qual es barreja la impossibilitat de fer comparacions (venint d’Europa) i una sensació de bellesa freda, geomètrica, mecànica i esvelta... Les estructures apareixen sobre el cel de color d'estany tocades d'un baf de boira inconsútil, i la tensió d'energia assossegada que irradien deixa l’esperit en un estat de vivíssima curiositat i al mateix temps una mica esmorteït per tanta grandesa"...

0 comentaris:

Publica un comentari