27 d’abr. 2017

Ahir vaig descobrir els miravinyes al mar de ceps del Penedès

Ahir vaig anar a descobrir el nou invent dels miravinyes, els miradors de vinyes construïts des de fa dos anys a diversos punts de la comarca del Penedès. El primer de tots va ser el Mirador del Circell a les Gunyoles, un dels nuclis del terme municipal disgregat d'Avinyonet del Penedès (1.650 hab), a 8 km de Vilafranca. El nom del Mirador del Circell no és pas innocent, està molt ben trobat. Fa referència a la forma espiral que els dissenyadors han donat a aquesta miranda, habilitada al puig de la Mireta, sobre la pauta de l’elegant òrgan filamentós i prènsil, la tija molt prima que permet cada primavera a les branques de la vinya d’enfilar-se, emparrar-se, cargolar-se com un hèlix al voltant dels suports disposats amb aquesta finalitat perquè els
pàmpols deixin passar el sol i madurar el raïm. La vinya és, en origen, una liana. Els circells són els seus dits.
La forma helicoidal del mirador també està destinada, funcionalment, a permetre que el visitant faci durant la seva lleu ascensió la volta completa a la vista circular que ofereix: la plana del Penedès, el massís del Garraf, el Mediterrani, Montserrat, el Pirineu nevat... L’impacte de la petita instal.lació és literalment espectacular, potser massa i tot. Ahir hi plovisquejava. 
Vaig trobar que la vista panoràmica gaudeix d’un prestigi exagerat. L’infinit és un mite sobrevalorat que permet veure poca cosa, la immensitat dilueix la riquesa dels detalls, el batec de la realitat concreta, el valor crucial de les petites coses, la importància de cada peça del paisatge. Els grans panorames indueixen a la vaguetat, en canvi la proximitat fa tocar de peus a terra. 
La vinya al Penedès té l’extensió d’un mar. És la primera comarca per superfície de vinya plantada (37% de tot Catalunya), amb un 60% de la verema destinada al cava. Un cop instaurats aquí els miravinyes de gran angular, caldria acompanyar-los amb uns altres d’efecte lupa, de contacte tàctil amb els ceps, els circells, els pàmpols i els sarments. Algunes coses importants no poden ser només contemplades en panoràmica, necessiten també ser vistes de prop, tocades, acariciades per entendre de què estan fetes. 
Estic segur que aquestes mateixes cadires de contemplació situades al cim dels miravinyes farien un servei molt eloqüent si les posessin entre dos rengles de ceps i que la proximitat obligués a concentrar la mirada en la infinita saviesa dels replecs més íntims de la vida d’un peu de vinya. 
Les Gunyoles és el lloc perfecte per aconseguir-ho. Combina amb gran destresa la modèstia amb la grandesa, l’hospitalitat amb la manca de límits. El municipi es troba escampat en diversos barris de noms evocadors i caràcter propi: el centre operatiu d’Avinyó Nou (antigament anomenat les Cabòries, 600 habitants) i al voltant les Gunyoles (300 hab), l'Arboçar (180 hab), Cantallops (250 hab), Sant Sebastià dels Gorgs (100 hab)... 
Els amics que ahir m’hi van invitar tenen una casa familiar a les Gunyoles i han treballat de valent per millorar-la. Em van fer entendre, sense necessitat de gaire paraules, aquell caràcter propi dels diferents nuclis d’Avinyonet del Penedès i, també, la necessitat d’arremangar-se per posar-se a l’alçada de la terra i sintonitzar-hi una mica.

0 comentaris:

Publica un comentari