25 d’abr. 2017

Els bombardeigs de la guerra civil sobre Barcelona, pitjors que Gernika

El 26 d’abril del 1937, demà fa vuitanta anys, es produïa el bombardeig de la població civil de Gernika per part de l’aviació alemanya aliada amb Franco. Seixanta avions van llançar 40 tones de bombes en tres hores i van causar 2.000 morts. Gernika es va convertir en símbol de la barbàrie, quan encara tothom ignorava que la salvatjada estava cridada a pujar de molts graus. El quadre encarregat pel govern de la República a Picasso per al Pavelló d’Espanya a l’Exposició Universal de París de l’estiu del 1937 simbolitzaria aquell horror encara incipient. El sanguinari assaig de Gernika es va reproduir sobre Barcelona per part de l’aviació italiana, també aliada amb Franco. No es va concentrar en un sol dia com a la localitat basca, sinó al llarg de mesos seguits, amb un balanç de 2.500 morts, dels 4.000
registrats al conjunt de Catalunya pels bombardeigs franquistes. Més encara que a Gernika, però repartits en el calendari bèl·lic. La mare i la germana de Picasso vivien a la Barcelona bombardejada.
El gener del 1938 Barcelona va partir bombardeigs italians els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30, amb 600 morts. El del dia 30 de gener va sumar prop de 200 morts en tres ràtzies aèries, entre les nou i les dotze del migdia als voltants del Palau de la Generalitat, la catedral i l’església de Sant Felip Neri, on van morir 42 persones que s’hi havien refugiat, la majoria nens. 
Els bombardeigs més esfereïdors encara havien d’arribar, els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. El dia 17 una de les bombes va fer saltar un camió carregat d’explosius a la cruïlla de Granvia i Balmes, prop d’on ara s’alça un escarransit monument en memòria, davant del teatre-cinema Coliseum. En aquells tres dies del mes de març el balanç va ser de 875 barcelonins morts. 
En vigílies de Nadal del 1938, el nunci del Vaticà a Espanya, monsenyor Gaetano Cicognani, es va entrevistar a Burgos amb Franco para plantejar-li la possibilitat d’una treva nadalenca. No hi va haver treva. El 31 de desembre els trimotors italians van tornar a matxucar el centre urbà barceloní en quatre atacs aeris successius. 
La foto adjunta va ser feta per Robert Capa durant els bombardeigs sobre la població civil de Barcelona, més mortífers que el de Gernika.

0 comentaris:

Publica un comentari