23 de juny 2017

Els blaus renaixentistes de Fra Angelico en la lluminositat solar d’aquests dies

La lluminositat solar d’aquests dies em fa pensar amb insistència en la pintura de Fra Angelico, els blaus de lapislàtzuli que aplicava al cel d’alguns quadres i als mantells més destacats de la Verge a les diferents Anunciacions que va pintar. El seu gran retaule de l’Anunciació que es troba al museu del Prado és sens dubte més elaborat que el fresc de proporcions similars sobre el mateix tema pictòric que es contempla al convent de Sant Marc de Florència. Però l’Anunciació florentina de Fra Angelico juga amb un as a la màniga imbatible. Es troba al mateix lloc per al qual va ser pintat al voltant del 1440, el tram de passadís estratègicament
acarat a la boca l’escala d’accés al primer pis del convent que pugen avui els visitants, a partir del claustre de la planta baixa. L'anomenen “ l'Anunciació del passsadís ”, per distingit-la de les altres seves.
Amb aquest s’hi topa materialment, després d’un sobtat colze de l’escala, quan s’aborda l’última tirada d'esglaons. L’efecte sorpresa provoca un instant de vacil.lació davant la presència viva d’una obra àmpliament coneguda a través de les reproduccions.
El visitant no pot mantenir impertèrrit el pas. Dubta sobre la conveniència d’acceptar aquell instant d‘immobilització espontània, allargar-la per contemplar el quadre des de l’inusitat angle inferior que facilita el desnivell de l’escala, emmarcat pel portal i il.luminat per la claror natural de les finestres laterals. 
L’angle de visió sobta per absolutament infreqüent, però cobra una importància relativament secundària davant la pintura de Fra Angelico, desproveïda de la passió per la perspectiva pròpia d'altres coetanis, com també de la majoria de trucs a l’ús. Hi predomina una elevació sense artifici, ingènua. 
La composició de l’escena és pràcticament idèntica a les dues Anunciacions de l’autor que s’admiren al Prado i a Florència; l’arcàngel Gabriel, de poderoses ales, comunica el miracle amb recolliment a Maria, situats tots dos sota d’una lògia o galeria coberta que els emmarca. La del Prado, procedent del convent florentí de Fiesole, suma escenes colaterals i un treball de conjunt més minuciós en els detalls. 
Però una obra mestra no respira igual un cop traslladada a les sales d’una pinacoteca nacional que si continua mostrant-se a la paret on va ser pintada segles enrere. Els lluminosos blaus renaixentistes de Fra Angelico, igual com el lapislàtzuli, són una joia de mineralitat natural, directa, igual com l’or blau del cel d’aquests dies.

0 comentaris:

Publica un comentari