5 de set. 2017

Grans cases del mar de Begur canvien de mans, no sé si d’ànima (i 2)

Vaig mirar durant molts anys aquesta casa Cruïlles del Port d'Esclanyà com un símbol, ja fos en visió frontal des del port begurenc de Fornells o de més a prop, quan passejava als seus peus gràcies al fabulós i humil camí de ronda que serpenteja el litoral a partir la platja veïna d’Aiguablava. Poder-ne visitar l’interior em va costar més. Encara no hi havia entrat quan li vaig dedicar un capítol del meu llibre del 1994 Grans hores de la Costa Brava amb la història de la finca i de la casa. Finalment m’hi va rebre Santiago de Cruïlles i vaig comprovar que els espais interiors de la casa –1.000 m2 sota sostre-- responien perfectament a la imatge externa tan singular. Santiago de Cruïlles de Peratallada i Bosch, baró de Cruïlles i marquès de Castell Torrent,
era casat amb Rosa M. Ventosa Despujol, filla del polític Joan Ventosa Calvell, propietari de la finca de la muntanya begurenca de Ses Falugues, a una parcel.la litoral de la qual es va alçar la singular casa del gendre. Santiago de Cruïlles havia estat un home polític influent de l’etapa Porcioles i tot seguit a les esferes ministerials de Madrid.
La casa va ser fruit l’any 1967 d’un encàrrec seu al prestigiós arquitecte Antoni Bonet Castellana, el qual es va inspirar sense embuts en la famosa capella de Ronchamp de Le Corbusier, amb qui havia col.laborat de jove. L’arquitecte suís va estar molt vinculat professionalment a Barcelona a partir del 1928 malgrat que no prosperessin els seus projectes dintre del Pla Macià, impulsat pels joves col.legues catalans del GATPAC. 
La Guerra Civil i la manca d'escrúpols del franquisme –com també durant la democràcia següent-- girarien la realitat urbanística general cap els resultats coneguts. Avui el rastre més vistent de la influència de Le Corbusier a Catalunya és segurament aquesta casa, projectada per un d’aquells joves col.legues del període republicà. 
L’àmplia finca begurenca de Ses Falugues ha estat parcel.lada pels descendents. La casa principal, obra de l’arquitecte Eusebi Bona, és actualment propietat de l’empresari basc Francisco Ochoa, que hi va molt poci la posa a lloguer. La casa del Port d’Esclanyà va ser venuda el 2014 com a residència estiuenca del promotor immobiliari moscovita Igor Listopad, que tampoc no hi va gaire i la fa mantenir en bon estat per masovers russos. 
La continuaré mirant amb el mateix cruiximent de fascinació, ja sigui de lluny o des del peu mateix pel camí de ronda, intrèpida en l’articulació de volums i el maneig de l’arc cromàtic, engallardida en l’elegància del traç, lluminosa i solaçada, poèticament contundent, però ara d’una energia muda que anhela l’aparició d’una veu humana, una carícia audaç i estable, una dolçor viscuda amb exquisidesa compartida.
Quan hi passo  repeteixo en veu alta "Omnia vincit amor", el vers de l’ègloga X de les Bucòliques de Virgili, amb la mateixa fe com a altres latituds els minarets proclamen al punt del migdia que Al.là és el més gran.

0 comentaris:

Publica un comentari