10 de nov. 2017

Retrobada amb Ramon Parellada a la immortal Fonda Europa de Granollers

Feia temps que no disfrutava tant amb un bon plat de cap-i-pota com ahir al costat dels meus amics a l’esmorzar de forquilla dels dijous, dia de mercat, a la Fonda Europa de Granollers. Encara em va fer més il.lusió retrobar Ramon Parellada en la seva salsa, secundat ara per la filla Maria Antònia. La història oficial diu que la jove Maria Antònia Parellada Bordas, filla de Ramon Parellada i Inés Bordas (tots tres a la foto), és en aquest moment la vuitena generació de la mateixa família que regenta la Fonda Europa, l’hotel de 37 habitacions i el llegendari restaurant. L’hostal és el més antic del país, en activitat des del 1771. Els menjars s’hi van sumar a partir del 1852. La història oficial sempre resulta relativa. Al llarg de les vuit generacions hi ha
hagut els altibaixos naturals. Per no remuntar més amunt, limitem-nos al rebesavi Isidre Parellada Viñamata i al seu fill Paco Parellada Riera, que el 1942 va ampliar el negoci amb el restaurant 7 Portes de Barcelona, sense abandonar per això la fonda mare de Granollers (o abandonant-la a mans de la muller).
A la seva mort, els dos establiments van ser dividits entre els germans: les 7 Portes per a Carme Parellada Novellas (ara del seu fill Paco Solé Parellada) i la Fonda Europa per a Paco Parellada Novellas. El nét Ramon Parellada Garrell, quart de vuit germans, no era pas el primogènit ni l’hereu del negoci. Va marxar a Barcelona, on el 1983 va obrir el restaurant Senyor Parellada del carrer Argenteria, aviat amb la col.laboració activa de la seva dona Inés Bordas Mon. 
La casa li va caure al damunt quan va rebre de manera inesperada del pare i del germà gran Paco Parellada Garrell la plena responsabilitat de la Fonda Europa el 1988. No entrava en les seves intencions, ho va assumir com un nou repte, fins a transformar-la en allò que és avui.
La llegenda pertany als successius "senyors Paco de la Fonda", la realitat actual a la feina i la personalitat de Ramon i Inés. No només han actualitzat la Fonda, l’han salvada. 
Ramon Parellada es va criar tot ajudant els grans de la família entre aquestes taules. Quan el seu pare va preguntar-li què volia ser de gran, li va contestar com impulsat per una molla: “Client!”. 
No ho aconseguirà mai, perquè incomptables clients i amics acudim a casa seva no només pel plat. També hi anem per ell, per saludar-lo, xerrar-hi, riure al seu costat i aprendre del seu bon humor. 
A Ramon no li ha agradat mai explicar amb gaire detall la seva trajectòria, manté la modèstia del noi dels encàrrecs que va ser. Potser la vegada que l'ha desplegada més per escrit és al llibre de converses de la col.lecció Diàlegs a Barcelona amb el col.lega cuiner Fermí Puig, editat el 2010. Vaig tenir el plaer d’assistir-hi i transcriure aquelles converses, puc testificar que n’hi va quedar molt al tinter. 
Ara la jove Maria Antònia Parellada Bordas i el seu germà Joan no hereten només dels pares una empresa familiar. Reben sobretot el tarannà, l’enginy esmolat, afectuós, il.lustrat i eficient dels cansats que fan la feina. I una recepta de cap-i-pota també immortal.

0 comentaris:

Publica un comentari