17 de març 2018

Ahir vam tornar a recórrer amb ulls fascinats el camí de ronda del Golfet

Ahir vam anar a recórrer el camí de ronda de Calella de Palafrugell al Golfet sense els incisos de la canícula, vull dir sense la fanfàrria i el pastitx humà de ple estiu. Amb la humilitat abocada a la glòria del paisatge de marina que caracteritza aquests camins, serpentegen entre les sinuositats de la costa i permeten viure a ple pulmó el somni de la vida lliure per una estona. Són les petites engrunes caigudes de la taula del festí urbanístic, convertides en joies del patrimoni natural. Fa dècades que els recorro amb una emoció creixent i un ritme de pas decreixent, sense recança dels temps accelerats, en una mena de processó personal expiatòria, joiosa i sostinguda. L’any 2009 els vaig dedicar a les pàgines d’El Periódico una sèrie estiuenca en 14 capítols, de
Portbou fins a Lloret de Mar. Continuen sent el millor bulevard secret de la costa, cada dia més.
L’ajuntament de Blanes acaba d'anunciar que farà les obres necessàries per reobrir abans de l’estiu el tram de 250 metres de Cala Bona en direcció a Lloret, barrat pel mal estat del terreny. Han calgut onze anys per reparar-lo. Continua tancat des de fa igualment una dècada el tram nord del mateix camí que voreja Cala Bona. 
L’ajuntament de Palafrugell també ha dit aquests dies que expropiarà dos mil metres quadrats de la finca de Cap Roig, d’acord amb el propietari (Caixabank), per retornar al públic el segment del camí de ronda entre la Cala d’es Vedell i Cap Roig. De moment l'obra no té data de començament ni finalització.
La franja marítimo-terrestre que ocupen aquests senders litorals és sempre legalment pública. Recau sota la jurisdicció del ministeri del Medi Ambient, el qual requereix que els trams privatitzats retornin a la propietat comunal abans d’invertir en la seva rehabilitació. 
Les dues notícies recents de recuperació de trossos de camins de ronda representen en realitat mínims pedaços, gotes d’aigua en l’oceà dels entrebancs que clamen al cel tot al llarg del litoral. Més que grans notícies, són el recordatori de les barreres subsistents. 
El camí de ronda del Pinell a Llafranc, sota el far de Sant Sebastià de la Guarda, continua desviat cap a l’interior, barrat al penya-segat per un propietari particular. El camí de ronda de Cala Sorellera, entre Tamariu i Aigua-Xelida, porta anys a l’espera de l’expropiació d’una petita porció de la finca privada limítrof, de la mateixa manera que el de Cap Sa Sal a Sa Riera --al fabulós mar de Begur-- o el de Port Salvi a Cala Vigatà que ha d’enllaçar en condicions practicables per als caminants el litoral de Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar. 
Alguns vells conjurats i molts amants anònims els recorrem amb insistència fins allà on ens deixen. Ho fem amb amb el clar sentiment del privilegi que representa formar part per unes hores del paisatge predilecte, del mar, del camí. Aquest sentiment no és només una pulsió física, es tracta d'una inclinació de l’ànima.

0 comentaris:

Publica un comentari