26 d’abr. 2018

El tabernacle federal a la rebotiga de can Canet, a la Rambla de Figueres

Sempre que passo per davant de can Canet, a la Rambla de Figueres, dic en silenci una jaculatòria laica i personal. A mi em serveix. La llibreria havia estat situada al capdamunt de la Rambla, a la cantonada de la pujada del Castell. El 1934 es va traslladar al núm. 7, on continua oberta en avançat estat de conservació. El propietari Ramon Canet Cordomí (1906-1982) acollia de jove a la rebotiga una tertúlia informal que es consolidaria com a institució espontània i el convertiria a ell mateix en un sant laic del vell republicanisme federal. «És potser l'únic empordanès que no ha tingut cap enemic. Sobre la seva figura s'ha fet una espècie d'unanimitat cívica total i completa. Tothom l'estima, fins i tot els forasters. És un gran bon home, el símbol més
alt que podem presentar de tolerància, de companyia i de respecte», escriu Josep Pla al Retrat de passaport que li va dedicar.
De tertúlies n’hi ha hagut sempre, a tot arreu i de tota mena, en especial durant les èpoques en què el temps resultava més lent, abans de la televisió, d’Internet i de la intel.ligència artificial. Algunes han adquirit un aire de petita llegenda, sobretot quan s’han vist retratades per escrit a través dels seus membres o observadors.
L'ambient de republicanisme federal a la llibreria Canet de la Rambla figuerenca abans de la Guerra Civil ha estat explicat a la tesi doctoral d’Anna Teixidor Colomer sobre l’escriptor i polític figuerenc Josep Puig Pujades, defensada a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2013. El director de la tesi, Jaume Guillamet, escriu al pròleg: “La primera noció de la importància de Josep Puig Pujades la vam rebre del llibreter Ramon Canet, que durant molts anys va mantenir viu el record del republicanisme empordanès, a la rebotiga del seu establiment de la Rambla de Figueres”. 
Ramon Canet va creuar la frontera el 1939 i va ser internat a un camp de concentració de Prats de Molló, però va retornar el mateix any per reprendre les regnes de la llibreria, més vigilada i discreta que abans. Ni que fos en sordina, actuaria d’home-pont amb les generacions següents. Joaquim Bech de Careda, Josep Pla, Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu, Manuel Brunet i Anicet Portell també van formar part de la segona època. 
La tertúlia tenia una germana bessona paret per paret, a la rebotiga de l’herboristeria d’Abdó Ventura Genís, un dels fundadors del setmanari figuerenc Empordà Federal de la primera època (1911-1938). Eren vasos comunicants. Fins la mort de l’herbolari l’any 1962, acollia amb regularitat l’exalcalde Joan Carbona Molins, l’arquitecte Pelai Martínez, el metge Ernest Vila i Quirze Callís, director de la veïna banca Perxas, entre d’altres concurrents. 
Ara les botigues, les rebotigues i les tertúlies són diferents. Deixem-ho aquí.

0 comentaris:

Publica un comentari