9 d’abr. 2018

La Bàrcino romana emergeix a cada ocasió: era un país de vinyes

La publicació dels resultats de l’excavació arqueològica realitzada sota les obres de reforma del Mercat de Sant Antoni no ha descobert grans novetats: un tram de 50 metres de la Via Augusta i la necròpolis romana als dos costats de la carretera, amb enterraments de la primera i segona generació d’habitants de Bàrcino. Va resultar més eloqüent l’excavació a la Sagrera amb motiu de les obres de l’AVE: una extensa vil.la o finca romana de dotze hectàrees, amb celler d’onze premses de vi. Demostrava que la Bàrcino romana del segle I era un país recobert de vinyes que comercialitzava 1.800 àmfores de 25 litres per mes, en col.laboració amb la fàbrica d’envasos de terrissa de Baetulo (Badalona). Però cal posar les coses en el seu context, perquè Barcelona només va adquirir amb posterioritat la importància territorial que no tenia ni de lluny a l’època romana. Va ser fundada fins l’any 15 aC, dos segles després que els romans desembarquessin a través del
port grec d’Empúries l’any 218 aC al territori d’Ibèria, que ells transformarien en Hispània. El vi ja es conreava a Ibèria abans dels romans, ni que fos a menor escala, tal com acaba de reiterar l'excavació de l'oppidum ibèric de Subirats (Alt Penedès).
Durant els dos primers segles d’ocupació militar, els romans prou feina van tenir a sotmetre els anteriors ocupants cartaginesos i els ibers autòctons, abans de consolidar la tasca colonitzadora de la romanització. La pròpia Via Augusta ara desenterrada al tram del barri barceloní de San Antoni no era més que la Via Heràclia dels ibers posada al dia pels romans. 
D’entrada, el campament militar instal·lat per Marc Porci Cató a Empúries va ser l’embrió de la nova ciutat romana a aquell port ja habitat per ibers i per grecs. Empúries era una ciutat mitjana, d’uns 4.500 habitants, més gran que Gerunda (Girona), Ruscino (Castellrosselló, avui Perpinyà), Iluro (Mataró) Baetulo (Badalona), Bàrcino (Barcelona) o Pollentia (Alcúdia, Mallorca). 
La gran capital romana a la demarcació va ser el campament militar que els romans van muntar i tot seguit urbanitzar al port de Tàrraco, fins a transformar-lo en una metròpolis del Mediterrani occidental, d’uns 20.000 a 25.000 habitants, afavorit per la ràpida comunicació marítima amb el centre neuràlgic de Roma. 
Capital de la província romana més extensa d’Europa, van qualificar Tàrraco de felix (afortunada) i d’urbs opulentissima. Els dos anys de residència de l’emperador Octavi César August a Tàrraco, del 23 al 22 aC, van significar ambaixades, recepcions, vida oficial i construcció de monuments, a un territori que englobaria tot seguit fins a Bàrcino al nord, Dertosa (Tortosa) al sud i Ilerda (Lleida) a l'est.
Però Bàrcino, de moment, era un llogarret minúscul. Això sí, cobert de vinyes i ràpidament especialitzat en l’exportació de les àmfores. El vi i el comerç la farien gran.

0 comentaris:

Publica un comentari