17 de juny 2019

Defensa de la tramuntana i enyorança de la tramuntaneta

Un vent és, per definició, una cosa etèria, inaferrable, vaporosa, però les definicions de vegades s’equivoquen. La tramuntana és un vent local tremendament sòlid, corpori, present, carregat de conseqüències pràctiques en l’atmosfera del dia. Dedicar tot un treball a parlar materialment d’un vent, com vaig fer el 2015 al meu llibre Elogi i refutació de la tramuntana (Col.lecció Josep Pla, Diputació de Girona) requereix que el tema doni prou rendiment documental i interpretatiu, no només ganes de parlar-ne. En realitat era el meu segon llibre monotemàtic, després del que vam dedicar-li a quatre mans el biòleg figuerenc Josep M. Dacosta i jo mateix a la col.lecció Quaderns de la Revista de Girona el 1995, sota el títol
La tramuntana. La llegenda al voltant de la fúria de la tramuntana s’ha vist molt inflada. Li han encolomant envestides, excessos, histerismes i iniquitats molt carregades de tintes. Acceptar-ho seria com estigmatitzar la pluja perquè alguns cops i a alguns llocs provoca inundacions o repudiar el sol perquè pot arribar a causar sequeres.
Al catastrofisme de l'ànima humana li plau pensar que la tramuntana és un fenomen de crònica negra, truculent, energumènic, sensacionalista, turmentat. Però no és cert. La immensa majoria dels dies que aquest vent es fa present no té res d'extrem. Considerar la tramuntana en la seva justa dimensió com un fet atmosfèric benefactor per molts motius deu semblar anodí, sense mordent ni rabior, normal i per tant intranscendent.
La noblesa de la tramuntana requereix ser mirada amb un mínim de judici, d'amor per la veritat i la coexistència pacífica entre la pluralitat de gustos. La tramuntana més freqüent és en realitat la tramuntaneta. Carles Fages de Climent ho retrata perfectament a la seva “Oda petita a la tramuntaneta”:

També es mereix l’honor d’una odaleta
el vent agut, subtil i delicat
que arrissa l’ordi, fa la clenxa al blat,
cull un clavell o un pensament morat
i, per fer llavi, toca la trompeta.
El millor vent és la tramuntaneta.

0 comentaris:

Publica un comentari