21 d’ag. 2019

El vi que van portar els fenicis, no els romans

La recent notícia sobre quatre jaciments ibers al Penedès i al Garraf amb vestigis de llavors de raïm del segle VII a.C. i copes de vi portades pels navegants fenicis reafirma que la civilització no va començar amb la colonització romana. Quan els romans van desembarcar per primer cop a Iberia a través del port grec d’Empúries l’any 218 a.C., ja feia quatre segles que els comerciants grecs s’hi trobaven instal.lats i cinc segles que els fenicis hi havien portat el vi, tal com torna a demostrar la recent troballa. Els navegants fenicis van escampar pel Mediterrani el vi, els navegants grecs el conreu de la vinya i els colonitzadors romans els nous mercats d'aquest producte. La seqüència històrica de la vinya no va pas començar amb els romans, tot i que
ells la convertissin en el primer boom d’exportació.
A l’època romana el vi ja feia segles –mil.lenis!-- que es desplegava al llarg del Mediterrani, des del Neolític, quan l’home primitiu va convertir una liana salvatge en vinya i va vinificar per fermentació el suc del raïm. Rastres de components del vi com l’àcid tàrtric s’han trobat a gerres de ceràmica datades del 7500 a.C., com també pinyols de raïm fossilitzats. La sedentarització va afavorir que la parra salvatge de la Vitis vinífera, aprofitada fins aleshores sobretot com a fruita, es convertís en plantació de vinya (en pèrgola o bé arran de terra) a Mesopotàmia, Anatòlia, el Pròxim Orient, Egipte i, a partir del 3000 aC, a Grècia.
Fenícia era la regió litoral de l'actual Síria, Líban i Palestina, habitada des del tercer mil.leni abans de la nostra era per tribus semites. Els grecs van anomenar aquella regió llevantina Phoiniké –d’on deriva Fenícia-- i els seus habitants fenicis o “gent de la porpra”, pel color roig porpra o phoinix del cotitzat tint que havien inventat a partir de la closca d’un crustaci. Més enllà de les seves actives ciutats portuàries (Tir, Sidó, Biblos, Ugarit), els fenicis no van consolidar un país políticament cohesionat com Egipte, però van aportar elements essencials, com la invenció de l’alfabet de 22 lletres, adoptat pels grecs i més endavant pels romans.
Els navegants fenicis procedents de Tir es van instal.lar l’any 1100 a.C. a Càdis per al comerç dels metalls del sud d’Ibèria. A la riba d’enfront van fundar Cartago (actual Tunis) l’any 814 aC. Des d’allí van començar a mercadejar a tot el Mediterrani ibèric, malgrat que no s’hi van instal.lar (només ho van fer a partir del 654 a.C. a Eivissa, amb funció més militar que econòmica).
Els primers navegants a instal.lar-se aquí serien els grecs foceus, a Empúries a partir de l’any 600 a.C., quatre segles abans que els romans. Els ibers emporitans van acceptar la presència dels forasters grecs al seu territori perquè ja coneixien aquesta mena de comerç per mar, degut als contactes anteriors amb els fenicis.
L’historiador grec Tucídides afirmava el segle V aC: "Els pobles del Mediterrani van començar a sortir de la barbàrie quan van aprendre a cultivar la vinya i l’olivera". Una mica més endavant, Josep Pla escrivia: "La vida, la salut, el seny són inseparables d’una bona, continuada, ampolla de vi". Aquell vi que ens van fer tastar els fenicis.

0 comentaris:

Publica un comentari