21 d’oct. 2019

Sobretaula de final de temporada a l’Almadraba Park Hotel de Roses

Aquest cap de setmana era l’últim de la temporada que l’Almadraba Park Hotel de Roses tenia les portes obertes. Vaig pensar que seria un bon moment per fer petar la xerrada amb el propietari Jaume Subirós amb alguna possibilitat de trobar-lo disponible sense urgències. És molt probable que els clients de l’establiment valorin sobretot la fabulosa panoràmica sobre el golf de Roses, els jardins, les àmplies instal.lacions, la cuina del seu restaurant. Jo hi vaig sobretot per les sobretaules. L’establiment complirà aviat els primers cinquanta anys, Subirós els haviscut tots i hi ha criat quatre fills per al futur amb la seva dona Anna Maria Mercader, alhora que regenten simultàniament el Motel Empordà de Figueres.  Recorre
cada dia la carretera que separa els seus dos establiments, de vegades tres o quatre cops el mateix dia. Ha vist canviar el país des d’una llotja de prosceni i també des de la cuina. La qualitat  dels dos hotels-restaurants es llegendària, encara que per a mi el seu punt fort sigui aquell art de la conversa que afavoreix, aquell mediterranean way of life potser inconsútil però irrenunciable.
Les sobretaules de l’últim cap de setmana van complir les millors expectatives i encara vam tenir temps d’escapar-nos en cotxe per recórrer el Cap de Creus, el pati de darrere del golf de Roses, les dues cares d’un mateix paisatge de privilegi. Tots dos sabíem que ens trobàvem a l’indret més bonic del món, com a mínim del món que va de Cadis fins a Grècia, però això calia saber imaginar-ho abans de començar a edificar i convertir-ho en un valor admès, com ho és ara.
Mesura molt la seva facúndia, però això no vol dir que no tingui cops de geni. Si l’interlocutor està atent i comparteix la longitud d’ona, n’obté frases de calat. “El dia que vaig veure un client alemany que, entre les múltiples possibilitats disponibles al bufet de l’esmorzar, triava una llesqueta de pa amb tomàquet, hi col.locava delicadament el damunt uns filets d’anxova confitada de Roses i en gaudia de manera visible, em vaig dir que alguna cosa havíem fet bé”...

0 comentaris:

Publica un comentari