6 de febr. 2020

Per al duc Josep Elias amb música de Bola de Nieve, a Cadaqués

Era el mes de març del 1980, dos anys abans de morir, acabats de complir els quaranta. Vivia a una caseta vella de Cadaqués sense més comoditats que les indispensables. Havia guanyat el premi Carles Riba de poesia amb el recull Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar i el Documenta de narrativa amb el llibre Descomposicions. Era un dels autors joves més valorats. Nascut a París durant l’exili dels pares, vivia de fer traduccions i en aquell moment estava traduint a tota velocitat Conversations avec Cézanne. Vam començar a xerrar amb la música del disc “Horowitz plays Scarlatti”, vam continuar amb uns quintets de corda de Mozart i vam acabar amb el mític cantant cubà Bola de Nieve i
unes quantes copes de vi coll avall.
Jo prenia notes a mà en un quadern, perquè aleshores el magnetòfon era de passerells. M’acompanyaven Patrícia Gabancho i el fotògraf Joan Víctor. A la caseta també hi eren l’escriptora Helena Valentí i la seva filla Andrea. Helena Valentí estava escrivint el llibre La solitud d’Anna i va morir el 1990, als cinquanta anys. 
“De les novel.les d’autors catalans que es publiquen ara –va dir-me--, les fullejo i no en veig cap que em cridi l’atenció. És més, hi ha alguns exemples repugnants de bluf literari. Estan intentant arribar a la convicció que tenim una literatura maquíssima. I no! Si el públic compra Oferiu flors als rebels que fracassaren, doncs allà ells! A J.V. Foix l’han descobert quan ha fet vuitanta anys! Ferrater, cinc anys abans de morir. Voleu sentir aquest disc de Bola de Nieve? He anat quinze anys darrere d’aquest disc i finalment me l’han enviat. Escriu: ‘Vaig anar a casa del Josep Elies i el més interessant que en vaig treure va ser conèixer Bola de Nieve’. Això sí que no és pas un luxe de la cultura. Literatura i viure hauria de ser la mateixa cosa. No vull dir que s’hagi de viure només de rampells, seria una ingenuïtat. Però cultura i viure haurien de ser la mateixa cosa”. 
L’entrevista es va publicar aquell mes de març al setmanari barceloní L’Hora, amb les fotos de Joan Víctor.

0 comentaris:

Publica un comentari