2 de jul. 2020

Sensualitat de la gespa a la terrassa de l’Almadraba Park Hotel

Un dels atractius de l’Almadraba Park Hotel no es troba a les proverbials postes de sol que ofereix en espectacle al perfecte amfiteatre del golf de Roses. Tampoc a les insta.lacions enjardinades arran de mar ni l’alta cuina bessona del Motel Empordà de Figueres, propietat de la mateixa família. Una de les seves qualitats més destacades floreix exactament arran de terra. És la gespa de la terrassa principal, plantada al mateix moment de la inauguració fa cinquanta anys i meticulosament conservada des d’aleshores. A aquelles persones que ens agrada tocar de peus a terra en el sentit més literal, ens proporciona cada vegada l’ocasió somniada de descalçar-nos i sentir la carícia nua de l’herba tendra. L’encatifat d’una gespa com aquesta no
és el mateix que un prat natural, més irregular i clapat. La d’aquí s’assembla a la de l’estadi del Barça, curosament plantada, regada i pentinada, com si li fessin la manicura i la pedicura amb molta periodicitat. Això pot arribar a semblar un pèl artificiós o forçat, excepte quan s’hi col.loquen amorosament els peus descalços al damunt. Aleshores comunica una flonjor, una luxuriosa densitat, un vitalisme d’autenticitat torbadora.
Els èxtasis visuals de les postes de sol o els gustatius de la cuina de peix de l’establiment es veuen superats per aquesta rara sensació d’acariciar i ser acariciat a partir de de la planta dels peus, sense cap intermediari. Aquesta gespa de la terrassa forma part del grau d’autoexigència de la casa, d’una determinada manera de fer les coses instaurada pel fundador Josep Mercader i renovada pel sucsessor Jaume Subirós i els seus fills.
Ho ha copsat Anna Espelt al pròleg del llibre Els cinquanta primers estius de l’Almadraba Park Hotel, quasi una novel.la, quan escriu a tall de conclusió: “Llegiu les pàgines que venen tot seguit, però sobretot, un cop llegides, aneu a l’Almadraba. Aneu-hi i compartiu-lo amb algú a qui estimeu, perquè és un bon lloc per a ser, per a viure, gaudir i crear moments memorables. Potser m’hi trobareu descalça a la terrassa”.
A mi potser també m’hi trobareu, en la mateixa postura. (foto Josep M. Dacosta)

0 comentaris:

Publica un comentari