13 d’ag. 2020

Delícia de concert al Palau en plena canícula mig confinada

Ahir vaig anar al Palau de la Música a escoltar el concert de la jove pianista alemanya d’origen familiar iranià Schaghajegh Nosrati amb un repertori d’atractiu assegurat: la Partita núm. 2 de Bach, l’Andante con Variazioni de Haydn i la sonata Appassionata de Beethoven. Un concert és més que una audició en viu. Al costat de la qualitat de la interpretació, hi intervenen dos altres factors primordials: l’acollida ambiental que és capaç d’oferir la sala en cada cas i la predisposició que l’espectador porta posada abans de començar, el seu humor del dia. Aquest mes d’agost el Palau de la Música programa concerts amb un lloable esforç
d’adaptació a les condicions sanitàries en vigor. No pot fer-ho amb grans orquestres simfòniques, però sí amb solistes i quartets, amb una part limitada de l’aforament a la venda i preus relativament reduïts. Representa una opció de “no vacances” que s’agraeix dintre del confinament més o menys relaxat.
La sala gran del Palau presenta ara un esponjament de públic que la revesteix amb un clima i un confort gairebé íntims, en família, com de vacances actives. Això contribueix a la predisposició de gaudir del concert per part de l’assistent que ha comprat l'entrada en plena canícula, fora dels abonaments de temporada i les grans cites cotitzades de l’any.
Es tracta d’assaborir música en viu sense les faramalles habituals. Aquests concerts d’agost al Palau són una delícia, ho vaig experimentar arran del recent concert del Quartet Gerhard i de nou ahir amb la pianista Schaghajegh Nosrati. És alumna de Sir Andràs Schiff, el qual va apuntar la “sorprenent claredat, puresa i maduresa” de la jove intèrpret quan va guanyar el Premi Internacional Bach de Leipzig el 2014. L’any següent va enregistrar l’Art de la Fuga de Bach i el 2017 els concerts per a piano i orquestra del mateix compositor.
Ahir l’orquestra no hi era, però la solista sí. Vaig passar tot el concert amb la deliciosa sensació de trobar-me còmodament instal.lat a una gandula refrigerada, bressolada en viu pel gran repertori de piano a mans d’una intèrpret de talent. La predisposició de l’assistent hi era la resta també.

1 comentari:

  1. Xavier, quina alegria trobar-te al concert i quina sort que ho expliquis i comparteixis. Agraït. Fins la propera.

    ResponSuprimeix