12 d’ag. 2020

Intent de redimir l’abús de bellesa de les orquídies després de Darwin

Només tres anys després de publicar el 1859 el tractat L’origen de les espècies, que donaria un tomb a la ciència moderna, Charles Darwin va voler baixar al detall. Entre totes les espècies animals i vegetals que havia estudiat, el savi anglès va dedicar un llibre monogràfic a La fecundació de les orquídies. El món de la ciència ho va considerar un mica excèntric, però les orquídies es van tornar a posar de moda com una de les flors més seductores de la naturalesa. Van proliferar buscadors i criadors apassionats al llarg del món. Ara bé, en la seducció es troba l’esca del pecat, la polèmica científica que encara cueja. Les orquídies van passar a ser considerades com una de les espècies més evolucionades i “intel.ligents” del regne vegetal per
l’extraordinària bellesa de les seves flor destinades a atraure els insectes fecundadors o pol.linitzadors, per també unes estafadores.
La majoria d'altres flors atrauen pel nèctar que proporcionen, les orquídies només per la bellesa aparent, com a molt amb una vaga fragància de feromones volàtils, dintre d'un intercanvi desigual entre les orquídies i els insectes sense recompensa de cap nèctar, fins i tot d'estafa sexual per part de les atractives receptores.
Dues joves científiques canadenques, Carla Hustak i Natasha Myers, acaben de publicar l’assaig La fascinació de Darwin per intentar salvar l’honestedat de la bellesa abusiva de les orquídies i el seu sistema de reproducció amb engany. La pirueta teòrica del nou llibre conclou: “Què passa si la topologia de les trobades insecte/orquídia no es veu condicionada només per una economia de càlcul que maximitza la supervivència, sinó també per una ecologia dels afectes que alimenten el plaer, el joc i les experimentacions?”.
Un cop llegida la nova aportació al debatde Hustak y Myers, tinc la impressió que la qüestió continua allà on la va deixar Charles Darwin: l’atractiu de la bellesa com a engany.

0 comentaris:

Publica un comentari