17 de set. 2020

La idea de traslladar “Dona i ocell” de Miró al Cinc d’Oros

L’obelisc inventat per les antigues cultures faraòniques és un recurs monumental de gran elegància, adoptat modernament a nombroses capitals, ja sigui amb peces originals rapinyades durant la colonització d'Egipte o bé amb imitacions de nova construcció. En canvi Barcelona ha tingut una sort tristíssima en la matèria, atès que el “llàpis” de granit gris de vint metres d’alçada que s’alça a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal no arriba ni de lluny a la categoria dels millors obeliscos. Per això la proposta de l’artista Santi Moix i la simulació fotogràfica del seu co.l.laborador Ricardo Prado de substituir el “llàpis” per l’escultura abstracta de Joan Miró “Dona i ocell”, aixecada des del 1983 a la plaça de l’antic Escorxador, resulta estimulant. Alegraria d’una vegada la també tristíssima història del monument originari, erigit el 1932 en homenatge al president de la Primera República, Francesc Pi i Margall, amb una bella figura femenina complementària de l’escultor Josep
Viladomat al.lusiva a la República. El franquisme va suprimir el nom de Pi Margall, el medalló amb la seva efígie i l’escultura de Viladomat, reemplaçada per un succedani de l’escultor Frederic Marés dedicat a la Victòria, retirat el 2011.
L’Ajuntament democràtic no es va atrevir a restituir l’escultura de Viladomat al seu lloc i actualment llueix a la Plaça de la República (abans plaça Llucmajor), a la cruïlla del Passeig de Valldaura amb la Via Júlia i el Passeig de Verdum.
Des del 2016 la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Diagonal porta oficialment el nom de Plaça del Cinc d’Oros, pels antics cinc fanals monumentals dissenyats per Pere Falqués, actualment traslladats a l’Avinguda Gaudí. El “llàpis” hi continua desafinant, impertèrrit. Encara que al final un s’acostuma a tot, preferiria acostumar-me a veure-hi la “Dona i ocell” de Joan Miró. Almenys té més color.

0 comentaris:

Publica un comentari