26 de març 2021

Senyora presidenta de Grècia, que sigui per molts anys!

Estimo Grècia --l’antiga i la moderna-- i m’alegro que aquests dies celebri el 200 aniversari de la seva independència, sota l’actual presidència republicana de l’advocada Katerina Sakelaropulu. Ni al país ni a ella no els ha estat senzill arribar fins aquí. Les cruels retallades econòmiques a què es va veure sotmesa la població grega arran de la crisi del deute del 2009 al 2015 va ser una de les pitjors decisions de la cancellera Merkel com a dirigent hegemònica de la Unió Europea. El país impulsor durant l’Antiguitat del concepte de democràcia va convertir-se en el banc de proves de la laminació dels drets ciutadans i els equilibris socials. Grècia representa un símbol d’intensa capacitat evocadora també en aquest aspecte, el punt d’origen d’una civilització i alhora de les seves depreciacions recents.
El meu llibre El mirall de l’Acròpolis (Voliana Edicions, 2014) traslladava l’ànsia de coneixement de la cultura clàssica grega a l’explicació argumentada del món d’avui, sota aquella mateixa llum enlluernadora. “El focus genètic del nostre sistema de valors malviu com un ancià marginat i alhora es revela com un dels llocs més experimentats per descriure el curs del món amb la intenció de trobar-li l’ombra d’un sentit”, deia al pròleg.
A l’antic bressol de la cultura europea li han inoculat un complex d’inferioritat i de culpa, tallat sobre el patró del seu escàs pes econòmic, com si no hi hagués més vida que aquella que pot pagar-se amb diners a cada moment. L’han marcat al ferro roent amb la fal.làcia bàsica de la globalització: “Heu estirat més el braç que la màniga, heu gastat més del que teníeu, us heu cregut més del que sou, l’única riquesa és la del compte bancari”.
També per això m’alegro que ara el país celebri el 200 aniversari de la seva independència formal.

0 comentaris:

Publica un comentari