3 d’oct. 2022

Àpat de germanor de la bona amb els últims pescadors de Cadaqués

Dissabte passat vaig ser invitat a una taula més exclusiva que El Bulli de Ferran Adrià, el Celler de Can Roca gironí o la Tour d’Argent parisenca. És una simple planxa de fusta amb cadires al voltant i un fogó de gas butà encès al petit moll de pescadors de Portlligat (Cadaqués). En realitat només n’hi queden dos en actiu: Josep Lluís Garcia Jaén, més conegut pel sobrenom d’Isca, i Moisès Tibau (tots dos a la foto adjunta). L’Isca hi cuina el millor arròs de llobregant del món, Moisès Tibau hi posa les seves pròpies anxoves confitades d’aperitiu, el peix de nata de la pastisseria Cabrises de Cadaqués a les postres, i els vins i xampanys oferts per Pepe Raventós, de la casa Raventós i Blanc. A aquesta taula només s’hi accedeix per privilegi d’amistat. Abans la muntaven més sovint, però la pandèmia va estroncar la iniciativa i només l’han represa ara per sintonia amb els responsables de la revista semestral Alberes, al pròxim número de la qual sortirà publicat el meu reportatge sobre la trobada. Hi ha grans luxes que no depenen dels diners i grans àpats que sorgeixen d’un fogó de butà a l’aire lliure perquè deriven d’afinitats més importants que els diners i que el luxe de talonari. (foto David Pujol)

1 comentari:

  1. La barca d'un d'aquests pescadors és diu "Felicitat", per tant la felicitat és una barca a Portlligat.

    ResponElimina