Els versos del Tasso encara s’aguanten, al seu café de Bèrgam

La família del poeta renaixentista Torquato Tasso, que els batxillers italians aprenen com una de les glòries nacionals de l’època (amb Dant, Petrarca i Ariosto), procedia de la ciutat de Bèrgam i per això a la plaça major se’l recorda amb el nom d’aquest cèntric establiment. La seva tumultuosa vida va cridar l’atenció de molts autors posteriors: Carlo Goldoni li va dedicar el 1755 una tragèdia en cinc actes i Goethe una altra sobre els seus últims anys enfollits, lord Byron el monòleg poètic El lament del Tasso, Gaetano Donizetti l’òpera Torquato Tasso i Baudelaire el poema Sur le Tasso en prison. La seva obra més coneguda són els quinze mil versos èpics de Jerusalem alliberada, ambientada en la Primera Croada, que avui es fan una

Paolo Conte a la Scala de Milà, els temps deuen estar canviant

Als seus 86 anys, Paolo Conte serà el primer cantautor italià que pujarà demà dijous a l’escenari de la Scala de Milà per oferir un recital, sense deixar de confessar que no havia entrat mai a la cèlebre sala com espectador d’òpera. Totes les localitats han estat exhaurides en només quaranta-vuit hores entre el seu propi públic seguidor (el concert és fora d’abonament de la temporada lírica). Anteriorment havien sol.licitat d’actuar-hi Bob Dylan i Madonna, sense èxit. Paolo Conte no ha volgut confirmar si cantarà “Azzurro”, el seu tema bandera, compost a mitjan dels 1960 i popularitzat per Adriano Calentano. Dintre de l'estil acostat al jazz i al blues, ha incorporat algunes aproximacions al tango,

Dinar al Baretto di San Vigilio, “il ristorante più romantico della città”

Els Reis Mags d’Orient em van portar de regal una invitació a dinar per a dues persones al Baretto di San Vigilio de Bèrgam, “il ristorante più romantico della città”. Els regals són petits somnis que es materialitzen. Ahir vam agafar l’avió a l’aeroport del Prat per anar i tornar el dia mateix i oferir-nos aquest dinar a Bèrgam, la ciutat de la mida de Girona a cinquanta quilòmetres de Milà, a la nòrdica Llombardia. El Baretto di San Vigilio es troba a la plaça panoràmica de l’estació del funicular que comunica amb el barri alt. Ofereix un paisatge davant del qual “sono rimasto sconvolto”, deslliurat del fru-fru de paper cuixé, el brilli-brilli dels anuncis de perfum i el bluf hiperbòlic del luxe de talonari. Després dels antipasti, vam demanar uns Maccheroncini di pasta