Bona notícia i mala memòria de la Fundació Cousteau a l’Estartit

La notícia que la Fundació Cousteau instal.larà la seva seu científica mundial a la capital de busseig que és l’Estartit hauria pogut donar peu a recordar la pionera estada del cèlebre comandant Jacques Cousteau a aquesta localitat a bord del vaixell Calypso i la seva exploració submarina de les illes Medes el setembre del 1954, però no ha estat així. Tot el que fa referència al mediàtic investigador i divulgador resulta més complicat que no sembla, degut a litigis familiars. En realitat la recent iniciativa d’abast internacional a l’Estartit parteix de la Fundació Philippe Cousteau, un dels fills del patriarca, però l’entitat no pot utilitzar el nom als Estats Units, després d’un plet judicial guanyat allí per la vídua i segona muller. L’estada del 1954 del comandant Cousteau a l’Estartit ja va tenir una repercussió insòlita. Entre el nodrit grup d’invitats a bord del Calypso hi figuraven el periodista científic Màrius Lleget i el fotògraf Francesc Català-Roca (foto adjunta). El mes de març

Les grans constructores que viuen de l’Estat i se’n van

Encara que sembli contradictori, les obres públiques les executen empreses privades que s’han convertit en colossos a través dels pressupostos de l’Estat. Ara una de les més grans, Ferrovial, acaba d’anunciar que trasllada la seu social de Madrid a Holanda per obtenir avantatges fiscals. Les set grans constructores privades del país que acaparen el 70% de l’obra pública (Acciona, Dragados-ACS, FCC, Ferrovial, OHLA, Sacyr i Isolux) van rebre el 2022 una multa històrica de 203 milions d’euros, la més elevada imposada mai per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, però no la primera que rebien per part d’aquest organisme,

A qui impressiona l’atroç balanç de les pasteres?

S’ha tornat a produir la tragèdia de 62 immigrants ofegats en el naufragi d’una pastera diumenge passat davant les costes italianes de Calàbria, un atroç degoteig permanent dels últims anys davant l’absència de política coordinada d’immigració. Calculen que la demografia envellida dels països de la Unió Europea requerirà 60 milions de treballadors immigrants el 2050 i que la majoria seran africans. A Catalunya una de cada quatre naixences és de mares immigrants i contribueix a pal.liar el declivi de la demografia local. La primera nacionalitat estrangera a Catalunya són els marroquins (235.000 residents). Aquí i arreu d’Europa quasi tots