El bar dels Templers a Cotlliure torna a canviar, com l’època

El bar, restaurant i hotel dels Templers és una institució al centre neuràlgic de Cotlliure, un focus de moltes coses, regentat durant llargs anys per René Pous i tot seguit pel fill Jojo Pous (foto adjunta). Heretat el 2013 per la néta Manée Pous, el va arrendar a Patrick Palacio, el qual hi havia entrat a treballar com a rentaplats fa trenta-sis anys i s’ha convertit en el gerent durant l’última dècada. Ara plega però no se’n va gaire lluny, atès que dirigirà Le Paco al carrer del costat. La festa de comiat de Patrick Palacio a la sala dels Templers, entapissada de quadres dels pintors que han passat per Cotlliure, ha reunit 400 persones agraïdes. Les institucions i les èpoques canvien, ja se sap. Jo tenia per costum només d’arribar a Cotlliure anar a

El fenomen de l’arc de Sant Martí vist i revist com a misteri poètic

Després de la pluja em desprenc de l’impermeable i em poso a mirar el cel a l’espera. Alguns dies hi ha sort i apareix l’espectacle fet a mitges entre les lleis de l’òptica i la poesia. Es tracta d'un miratge fugaç i eteri, una empremta quasi immaterial, la doble refracció de les gotes d’aigua condensades que la llum dels raigs del sol mostra en technicolor, un efecte físic directament vinculat a l’instant contemplatiu. Diuen els científics que l'arc de Sant Martí és el resultat combinat dels rebots i les desviacions de la llum dels raigs solars dintre de cada gota d’aigua en suspensió a un moment i un lloc donats. Afegeixen que el fenomen deriva de la descomposició de la llum blanca en un degradat de múltiples tonalitats de color, de les quals n’apreciem

Un monument pendent a Ildefons Cerdà just a la Plaça de les Glòries

 L’Ajuntament de Barcelona acaba de recuperar la vella idea pendent d’erigir un monument escultòric a l’enginyer i arquitecte Ildefons Cerdà, el creador de la trama urbana de l’Eixample com a districte central de la ciutat moderna, enfora de les muralles que l’escanyaven al Raval. És un deute clamorós escamotejat per múltiples vicissituds, igual com el pla mateix de Cerdà. Ja se li va erigir el 1959 un monument “abstracte” de l’escultor Manuel Riera Clavillé (uns blocs cúbics de formigó units per barres de ferro verticals), que es va mantenir fins el 1971 a la Plaça Ildefons Cerdà, una rotonda giratòria damunt la Ronda del Mig, i més endavant enderrocat per les obres d’ampliació d’aquest eix viari. La ubicació a tocar de l’Hospitalet de Llobregat, fora de l’Eixample, tenia poca explicació. Ara es plantegen aixecar-lo a la Plaça de les Glòries gairebé com una reparació, atès que Cerdà situava en aquest